 Crònica del concert celebrat el passat dissabte 16 de febrer al auditori de Barcelona.
Intèrprets: Orquestra de la Ciutat de Barcelona.
Director: Pablo González.
Obres: CATALONIA (Isaac Albéniz), DANZAS FANTÁSTICAS (Joaquín Turina), 5ª simfonia en Mi menor (Piotr I. Txaikovski)
Les cançons populars tenen arrels ben estranyes, per exemple la obra de Albéniz CATALÓNIA que vàrem poder gaudir el passat dissabte, aquesta obra simfònica estrenada a Paris l'any 1899, la peça estava inspirada en la cançó popular LA FILADORA, però que amb el temps es va convertir en una altra cançó popular, la cançó del tramvia de Mataró (allà a Mataró hi havia un tramvia que es de cartró i va per la via...), una cançó alegre, divertida i que un no podia deixar de taral•lejar mentre sentia el tema.
Tant CATALONIA com la suite de DANZAS FATÁSTICAS de Turina que es va poder escoltar després tenen el mateix origen popular a l'hora que es van convertir en referents populars, tot i que especialment Turina, en la recreació de les dances populars que retratava es va voler allunyar del referent purament folklòric de les castanyoles que tant mal han fet a la imatge d'aquest país.
La darrera peça escoltada a la vetllada va ser la cinquena simfonia de Txaikovski, una simfonía en que l'autor ja tenia assumit l'èxit tant de públic con de crítica, però alguna cosa ja es començava a trencar en ell, la seva homosexualitat amagada, les dificultats econòmiques, els amors no correspostos i un matrimoni per cobrir les apariéncies estaven acabant amb le seva salut tant física com mental i això es veuria reflectit en la seva darrera simfonia, la SIMFONIA Nº 6 “PATÈTICA” en que les dues cares del autor, l'èxit i el fracás com a individu, la alegria i la follia es donaven la ma en un joc de màsqueres dramàtic.
La cinquena simfonia de Txiakski comença amb un LEIT MOTIV que es repetetix durant tota la obra, solitari al començament, després s'uneix la orquestra, tot es molt majestuós, sublim i en certa manera alegre, però en el segon moviment apareix la reflexió, una mirada en rera a la seva vida i la nostàlgia, una nostàlgia que sembla que li aporta una certa alegria, el tercer moviment -un vals- deixa anar enmig de una aparent alegria una tristor latent, finalment hi ha l'esclat, la eufòria que com a la seva darrera simfonia es pot llegir per la vessant de la desesperació, el saber que poca cosa hi ha més enllà i que l'autor es pot dir que sabia que estava a quatre moviments de la mort, una mort amb forma de suïcidi que tindria lloc l'any 1893.
En fi un concert francament bo, en que la O.B.C. I el seu director ens donen una bona mostra del seu art abans de sortir de gira durant dues setmanes per Europa.
Joaquim Parera
|
Article realitzat per: Joaquim Parera
Maig
