Molt sovint quan un està tranquil•lament llegint –simplement llegint-, escoltant música –assegut sol i tranquil deixant que soni una peça musical- o veient una pel•lícula en DVD de començament a final, escoltant els diàlegs, la música, contemplant les imatges..., en fi simplement gaudint de els trossets de cultura que tenim al abast, doncs en aquest moment algú entra a la nostra habitació o ens truca per telèfon i ens pregunta que estem fent i nosaltres responem: estic escoltant tal o qual simfonia o quartet de corda o cançó, o llegint un llibre o veient una pel•lícula, sovint ens trobem amb la replica de: a, doncs així no estàs fent res.
Que vol dir aquets “no estàs fent res” es que llegir es no fer res? O escoltar una peça musical fixant-nos en cada detall o veient un film concentrant-nos en ell... això es “no fer res”? això autoritza a interrompre el pot ser un exercici tant lúdic com intel•lectual? O es que a la gent se li fa estrany que algú vulgui simplement estar-se llegint o escoltant música o veient un film i no dedicar la ment a res més que a això?
Un dels problemes de la societat actual es que el fet de concentrar els sentits en una mateixa tasca s’ha convertit en un hàbit més aviat marcià, ningú ja no concep el fet d’escoltar música o llegir o veure un film a casa o a on sigui com una tasca intel•lectual diferenciada de la resta d’accions quotidianes, es a dir: no pots llegir i centrar la teva atenció única i exclusivament en les lletres impreses perquè, per començar llegir llibres ja es considerat una activitat anormal i mirar de comprendre els llibres en si ja es una activitat d’anormals, escoltar una peça musical i captar els matisos i les melodies, estar simplement assegut escoltant es un fet estranyot ja que actualment es considera que la música no s’ha d’escoltar amb atenció si no que simplement s’ha de deixar sonar com a soroll de fons, sense buscar melodies, matisos ni diferències de cap mena, es a dir s’ha convertit la música en un concepte inexistent.
En quant a veure un film... si veus un film a casa ja sigui en DVD o en una emissió televisiva, a menys que estiguis sol a casa es converteix en un acte pràcticament impossible, si ja les interrupcions a la televisió molts cops fan mal a la vista i les oïdes ja sigui per els talls publicitaris, perquè de cop la pantalla s’encongeix ridículament per tal d’anunciar sobre el mateix film la emissió d’un programa o perquè sempre hi ha algun que xerra, s’aixeca, parla per telèfon o li dona per explicar-te el que estàs veient o et demana que li expliquis, doncs no veus realment el film, en quant a el visionat per DVD –o vídeo o Laserdisc- passa més o menys el mateix, les interrupcions son constants i potser estàs veient PERSONA de Bergman o MADADAYO de Kurosawa i sempre ve algú que et pregunta: qui es el dolent?.
Jo demanaria una cosa si algun cop mentre esteu llegint, escoltant música o veient un DVD os truca algú i os pregunta si esteu fent res important responeu que si, que esteu gaudint de la lectura, de la música, de un bon film i que si os plau no amoïnin, clar que a menys que el llibre sigui de Dan Brown o de la SAGA CREPUSCLE, la música sigui REAGGETON o O.T., o el DVD sigui alguna rucada del Bayona o d’en James Cameron, en aquest cas podeu dir que simplement os esteu prenent un laxant i que no passa res.
La nostra societat ha de mirar de tornar a llegir, veure i escoltar amb atenció i aprendre a gaudir del que veu, llegeix i escolta com una forma de plaer estètic i intel•lectual, al cap i a la fi per alguna raó son la tercera forma de vida més intel•ligent que hi ha sobre la terra, no?
Joaquim Parera
|
Article realitzat per: Joaquim Parera
Juny
