aMartorell.com

L�App cultural de l�Ajuntament de Martorell

Pàgina principal >> Articles d'Opinió >> Mira qui canta, balla i el que calgui

Contacte

aMartorell

Serveis

PLANETA IMPRO AL FOMENT DE MARTORELL
Joaquim Parera
Deixa passar la llum
Carles Ruiz Feltrer
L'acollida de l'Art
Jordi Porta
De federalista a independentista
Jordi López Font
Santa Llúcia ha perdut la vista
Teresa Amat

General

Plànol del municipi

Mira qui canta, balla i el que calgui

Article realitzat per: Andreu González

Dissabte passat TV3 va contraatacar amb un Barça - At. de Madrid (22.00 h) en saber que el Foment de Martorell posava en escena un programa doble (21.30 h): Un barret de palla d’Itàlia i Besos, totes dues a càrrec de la companyia teatral Veïns, del barri Font de la Mina. La televisió nacional només se’n va sortir a mitges, perquè més de 200 persones es van escapar de l’atracció fatal de la televisió i van preferir veure les evolucions escèniques de Cefe Porras, Maria Drets, Montse i Jordi Gibert, Marta i Montse Fusalba, Teresa Broquetes, Teresa Bernadàs, Paquita Arnaus, Andreu Huguet, Teresa Tió, Juanita Ponce i Olga Asturias. En suma: un elenc aclaparador com el cabàs de gols que els matalassers van aplegar al Camp Nou.

La representació, dirigida per Olga Folqué, va ser a benefici del Patronat de la Cavalcada de Reis, és dir, dels Reis de l’Orient, per cobrir-ne les despeses sumptuàries que tindran properament. Per aquest motiu l'entrada va tenir un preu de 8€, poc habitual en espectacles d’actors amateurs.

El senyor Màrius Garcia, president del Patronat de la Cavalcada de Reis, va presentar l’acte i va agrair l’assistència als espectadors en nom de l’esmentat Patronat i dels actors, assistència meritòria per l’oposició dels elements (partit de futbol). Acabada la primera obra, Màrius Garcia prengué la paraula novament per procedir al sorteig d’una televisió LCD equipada amb comandament a distància. En aquest entreacte també llegí tres poesies la senyora Montserrat Barlam, que ens va oferir una revisió ben particular de la tríada jocfloralesca, en recitar de memòria una auca sobre un incident infantil en un congelador, un poema d’amor i un altre sobre l’estima que sent per Olesa i Martorell ensems. És a dir: congelador, amor i pàtria.

Quant a les obres, Un barret de palla d’Itàlia és un vodevil d’Eugène Labiche adaptat al català pel prolífic Joaquim Carbó. Cal destacar la vistositat del vestuari i la fastuositat de l’attrezzo (malgrat l’anacronisme d’una fotografia sobre una taula en una obra en què els personatges porten perruca). La Paquita Arnaus, en el paper d’àvia Tapieta, va resultar especialment entranyable. També hi va destacar l’Olga Asturias, per dicció, gesticulació i domini de l’escena.

La segona obra, Besos, concebuda per Carles Alberola i Roberto García, la van interpretar Cefe Porras, Marta Fusalba i els germans Gibert. Es tracta d’una obra representada amb èxit a Barcelona i Madrid, plena de dinamisme i en la qual, tal com a la cinta de Resnais On connaît la chanson, els actors canten i ballen a més d’interpretar. Un veritable tour de force per als actors, que van estar a l’altura de les circumstàncies.