Els antecedents del barri de Can Carreres cal cercar-los al raval del Pontarró, que rebia aquest nom per la seva proximitat a la capella que hi havia situada en un indret proper a l’actual col·legi Montserrat. La primera notícia de la capella és de 1346, però el seu origen és indubtablement anterior. L’entorn de la capella serà des d’antic una important cruïlla de camins, el que explica tant la situació de la capella com del petit nucli de cases. Al Pontarró hi arribava el camí provinent del pont d’Anoia i allà el camí es dividia en el camí ral que anava cap a Igualada i Lleida, seguint el traçat conegut com a Camí Fondo, i el camí de Montserrat. El 1863 l’obertura del nou traçat de la carretera cap a Madrid, que va deixar de costat l’antiga ruta del Camí Fondo, que duia a Igualada per Capellades, en benefici del camí de Montserrat, per arribar a Igualada pel coll del Bruc, va dibuixar el que seria l’eix principal del barri: el carrer Montserrat, que fins a la meitat dels anys 1950 va ser la carretera N-II.
Aquest canvi de traçat va fer necessari un nou enllaç amb la carretera d’Igualada, formant-se la llarga recta que des de Can Carreres puja fins al Pou del Merli i que coneixem com a carretera de Piera, desplaçant així definitivament l’antiga cruïlla que donava importància al Pontarró. La perllongació del tren des de Martorell cap a Tarragona el 1865, amb l’obertura del desmunt i la construcció de l’estació al lloc on se situa avui la de RENFE, es convertirà en el motor del desenvolupament del barri. A partir d’aquesta data es formaran els carrers de Comerç, Sant Joan i Sant Lluís. A aquests s’afegirà el de Gomis, formant la trama urbana del barri a un costat del carrer Montserrat.
Al costat oposat trobarem els carrers del Pedró i de Ponent, als que modernament s’afegirà la plaça del Pedró. A l’indret de la plaça actual hi havia la que es denominava “era del Pedró” i el pedró de Martorell. El pedró era una base de pedra amb una creu, des d’on anualment es feia la benedicció del terme i de les collites.
La confluència de carreteres i ferrocarril a Can Carreres, on des de 1892 s’afegirà l’estació de Martorell Central del ferrocarril d’Igualada, farà d’aquesta zona la preferida per a l’establiment de les activitats industrials més floreixents de l’època. És així com nombrosos magatzems de vi s’hi establiran i es construiran edificis industrials amb marcat gust modernista, dels quals encara resten alguns exemplars, com el de Cal Baviera, al carrer Gomis. Aquestes condicions expliquem també el motiu pel qual una activitat de tanta importància com la del Sindicat Vitícola també si va establir.
Avui el barri de Can Carreres ha perdut la seva activitat industrial i després d’un període de crisi, durant al qual ha patit una baixada demogràfica, ara els antics espais industrials comencen a ser ocupats per nous habitatges. La creació de la nova estació dels Ferrocarrils de la Generalitat a l’antiga estació de Martorell Central i la recuperació de la interconnexió amb RENFE, ha de contribuir a retornar al barri part del dinamisme i de l’activitat humana que l’havien caracteritzat des del seu origen, sempre lligat a les comunicacions.
Heu oblidat que al carrer Montserrat fa uns qunts anys s'hi va construir un mur de formigó que va tapiar definitivament el camí a Montserrat gràcies al Sr. Esteve. El final del vostre escrit sembla que els barris tinguin les seves dinàmiques però hi ha persones com el Sr Eteve que quasi l'ensorren. Sort que estima tant Martorell
Ho diré qui doncs a la noticia de la visita dels diputats de CiU a les infraestructures de Martorell. Per què no els hi ensenyava el Sr Esteve el mur de la vergonya que CiU va construir a Can Carreras?
I llavors, com que hi ha un mur que ha tapiat el camí a Montserrat, ja no es pot anar per l'antiga carretera de Madrid fins a la Serra d'Or? Can Carreres acaba en un cul-de-sac? I doncs, com arribes a ca n'Oliveres?
en Amics de Martorell a les 18:00 del dia 11/02/2009 ha replicat...
Tu deus ser nou a Martorell oi?. Per sort el mur ja no es veu, però pots preguntar a la gent normal que te memòria, no als que es volen tapar i fer oblidar les vergonyes
Article realitzat per: Centre d'Estudis Martorellencs
Maig
