 Si, ja ho se, aquest títol per una crònica es una barroerada, però si he de ser sincer, el to alegre de la inoblidable cançó que va cantar Tom Jones per aquest film escrit per un passat de rosca Woody Allen i que van dirigir Clive Donner i Richard Talmage l’any 1965 (eren altres temps) s’ha diu perfectament amb el to desenfadat que va tenir la gala de cloenda del mini-festival (cada cop menys mini) FIC CAT que des de fa sis anys es celebra a la costanera població de Roda de Berà.
El FIC CAT es un festival dedicat única i exclusivament al cinema (ja sigui ficció, llargmetratge, curtmetratgre, documental o vídeo-clip fet en català en qualsevol de les seves variants ja sigui català, català de Barcelona, valencià, balear, lapao riao riao... i que cada cop te més participants en totes les modalitats.
Amb un jurat de Luxe –Issona Passola, Alex Gorina, Àngel Sala, el músic Joan Reig, la directora Judith Colell, les actrius Silvia Bel i Montserrat Carulla i el jove actor Albert carbó- i la empenta d’un equip encapçalat per Antonio Barrero cada any ofereixen del millor –o més reconegut- que es fa a aquest país en el terreny audiovisual.
La veritat es que molts dels llargmetratges ja s’han pogut veure a les pantalles de cinema, però no pas en tot el territori de Catalunya o de valència o les balears o del resta de la península en que no ja el cinema català si no fins hi tot el cinema espanyol sembla proscrit per els distribuïdors i exhibidors.
Els llargmetratges d’aquesta edició seleccionats per accedir al premi al millor film FENIX 11*23 de Joel Joan i Sergi Lara, 2.304.400 PASSES de Joan Riedweg, ELS NENS SALVATGES, de Patricia Ferrerira, MON PETIT de Marcel barrena i EL BOSC de Oscar Aibar a més de 28 curtmetratges i 8 videoclipsque també optaven pal premi.
Els premis es van entregar en una divertidíssima gala conduïda per un divertidíssim Guillem Alba (no es parent de Toni Albá) i alguns actors i actrius convidats/des que van fer que moltes gales amb més pretensions , mitjans i promoció es quedin en poca cosa gràcies a l’enginy dels guionistes i l’ofici dels actors (hi havia en Ferran Mascarell, però encara que va pujar al escenari no compta com a actor) així que entre premi i premi (o potser si es tindria de considerar, no?) s’anava fent en la mida del possible (clar que planta no en te)un repàs als diferents gèneres cinematogràfics (però menys planta te Nicolas Cage i ja veieu) amb tots els tòpics possibles però encertats.
Els guanyadors d’aquest a edició han estat :
Per el millor llargmetratge: ELS NENS SALVATGES de Patricia Ferreira.
El premi especial del públic ha estat per: FENIX 11*23, de Joel Joan i Sergi Lara.
Una menció especial del jurat també va ser per: MON PETIT de Marcel Barrena.
El premi al millor curt va ser per els valencians Alex Cervantes i Diana Rodriguez per THE END, a més de una menció especial per RATES del Mallorquí Javi Pueyo.
El millor documental va ser per CAVASFERA, UN ANY ENTRE VINYES de Jordi canchales.
El millor treball d’un centre educatui va ser per AMORS QUE MATEN de Juan José Guijarro i Teresa Caimari del institut SON PACS de Palma de Mallorce.
la millor producció de les comarques tarragonines va ser per 11H92 de Fran Ramirez,.
El premi a millor videoclip va ser per BARNEY (WANTUM) de Marta Puig i el premi a la millor producció JOVE 48 HORES va ser per BON VIATGE de Robert Rabanal.
La llàstima es que tots aquests curtmetratges ho tindran molt més difícil que no pas els llargmetratges (que ja es dir) per ser exhibits, però segurament algun d’ells, ja seguin premiats o no premiats en aquesta edició potser aconseguiran algun premi en algun festival en cas de que es puguin fer circular i crec que almenys en això la administració hauria de tenir alguna cosa a dir i fer.
Però ens fem mala sang, jo personalment vaig gaudir moltíssim d’aquesta gala i a més... després ens van servir CAVA XUXI!!! I no només això!!!en vàrem poder menjar, es a dir, que era abundant... que maco es el FIC CAT... bon cinema, bona gent, bona companyia I TECA!!! Que passa? Es que encara no sabeu que la majoria que fem aquests tipus de reportatges som una colla de gorrons? Doncs si, apa.
Per cert qui li interessi participar o simplement anar a xafardejar a la propera edició del festival trobareu molta informació a www.fic-cat.cat, de res macos
Joaquim Parera
|
Article realitzat per: Joaquim Parera
Juny
