Aquest barri pren el seu nom del que rebia el traçat de l’antic camí ral que, provinent del Pontarró, anava cap a Igualada per Piera i Capellades. Aquest camí, documentat de força antic, seguia paral·lel al que avui és l’avinguda del Camí Fondo, cap el Pou del Merli. Les modificacions de la carretera de Piera després dels canvis de traçat de la N II van portar a obrir el traçat que des de Can Carreres porta al Pou del Merli i a abandonar el camí històric, el 1865. Tota aquesta àrea era explotada bàsicament com a vinya i va subsistir com a tal fins a començaments dels anys 1970. Ja llavors es va començar a aplicar un pla urbanístic dissenyat anteriorment i que progressivament aniria configurant el barri. Amb tot, el pla urbanístic inicial preveia una novetat important que situava a nivells diferents la circulació de vianants de la rodada. Aquesta opció es va bandejar finalment en considerar que els costos de manteniment de l’enjardinament serien insostenibles pel municipi. Malgrat tot, això va redundar en el manteniment d’unes espaioses voreres.
Mentre el Pla va ser dissenyat com una zona que combinava habitatges unifamiliars i blocs, el Camí Fondo es dissenyà com a una zona més densament poblada, sobre la base de la construcció de blocs aïllats, amb espais oberts amplis entre ells.
Quan es va redactar el pla urbanístics, no era prevista la comunicació amb el barri de Buenos Aires ja que ambdós eren separats pel desmunt del tren; una profunda rasa que no seria coberta fins força anys després i que donaria origen a l’actual passeig de Catalunya.
Article realitzat per: Centre d'Estudis Martorellencs
Maig
