Amb aquest nom es coneixia a Martorell tota la zona que s’estenia des del Llobregat i l’Anoia fins al límit amb els termes d’Abrera i de Sant Esteve Sesrovires. Tot i el seu nom, el Pla té nombrosos accidents naturals: torrent de Llops, torrent del Pontarró o del Pelegrí, torrent de Can Soteres, torrent de l’Arena, torrent de Maria o de Can Sunyol, el turó del Pou d’en Merli, el marge gran de les Solanelles i les petites serralades de Can Tió i de Can Cases. El Pla també ha estat afectat per construccions com: el desmunt del ferrocarril que enllaça Martorell amb Tarragona (obert al 1861), l’antiga carretera de Piera o Camí Fondo, el Ferrocarril Central Català (1893), els Ferrocarrils Catalans (1912), i el tram Martorell-Manresa (1924).
A la segona meitat del segle XIX, com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera, les úniques vinyes que foren replantades a Martorell van ser precisament les del Pla. També hi havia horta i arbres fruiters a les vores del riu Llobregat. Bona part d’aquests terrenys de cultiu eren propietat de les masies; una de les més importants era la Torre dels Crossos (avui Torre Santa Llúcia), documentada del segle XV. També cal destacar les masies de Can Tió, Can Serra del Pla, Can Sunyol del Pla i Can Elias, quasi totes desaparegudes.
Dins l’estructura urbana del Martorell actual, amb el nom de barri del Pla es coneix la zona construïda a partir de 1956 i desenvolupada posteriorment a partir de 1960, any en el qual l’ajuntament va aprovar el pla d’ordenació del primer sector d’aquest barri.
Els primers habitatges de la zona corresponen als anys 1930 i van ser construïts a l’entorn de la carretera de Piera i del carrer d’Àngel Guimerà. Aquesta expansió es va veure aturada fins a la construcció d’una promoció municipal d’habitatges a l’extrem del carrer de Sant Antoni Maria Claret el 1957.
A partir de l’aprovació del pla d’ordenació, el barri ha seguit una línia continuada de creixement.