 Vila Romana de Martorell-Enllaç
Les restes romanes més antigues que coneixem a Martorell pertanyen a la vila romana de Martorell - Enllaç, dita així perquè les restes van ser trobades en els terrenys d’aquesta estació de ferrocarril. Una part del mateix conjunt arqueològic havia estat descobert a l’altra costat del carrer Montserrat el 1964 i va ser identificat com a Termes GLUDE, en trobar-se les restes en els terrenys d’aquesta empresa. Durant els treballs de fonamentació d’una torre elèctrica dins els terrenys de l’esmentada factoria van ser localitzades unes restes que van donar l’alarma al responsable del Museu Municipal Vicenç Ros, Isidre Clopas.
Posat en contacte amb el Museu Arqueològic de Barcelona, aquest va encarregar la realització d’unes excavacions arqueològiques, les quals es realitzaren sota la direcció M. Bergés. Resultat d’aquests treballs, desenvolupats entre 1964 i 1965, va ser el descobriment de les termes d’una vila romana. Aquestes restes encara són visibles parcialment i van ser quasi totalment colmatades per terres en urbanitzar l’àrea l’Ajuntament de Martorell i crear-hi un parc infantil, desaprofitant l’ocasió de recuperar la zona i musealitzar les restes.
 El 1984 la companyia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va endegar els treballs d’ampliació dels tallers, estenent-se cap al límit dels seus terrenys en direcció al carrer Montserrat. La realització d’aquestes obres es va realitzar sota supervisió arqueològica, de manera que tots els fonaments van ser excavats mecànicament i a mà per tal de detectar i documentar possibles restes de la vila, com efectivament va succeir. Les excavacions arqueològiques van ser dutes a terme sota la direcció de l’arqueòleg Alfred Mauri. La dificultat de la intervenció no va permetre una excavació completa, però si conèixer l’entitat i l’extensió del conjunt edificat, alhora que precisar-ne la datació.
 Aquesta vila cal emmarcar-la en època republicana (segle II - I aC), i va ser abandonada en època imperial, de manera que fou un assentament sense una continuïtat posterior. Les condicions en què es va haver de fer l’excavació arqueològica i el mal estat de conservació del conjunt van dificultar molt la interpretació de les restes; tot i això podem saber que era una vila de grans dimensions i allunyada del camí principal que conduïa a Tarragona. A la vila hi havia una zona residencial i una altra zona rústica, és a dir, dedicada a l’explotació agrícola (majoritàriament oli i vi), també hi havia unes termes que eren proveïdes amb l’aigua del manantial que avui alimenta la font del Mamut, molt propera, la qual era canalitzada amb tubs de plom.
|
Article realitzat per: Centre d'Estudis Martorellencs
Maig
