aMartorell.com |  |
aMartorell
Serveis
|
| Un milió i mig són moltes persones |    |
 Article realitzat per: Andreu González
|
Els dies abans m’ensumava que la del 10 de juliol seria la mare de totes les manis, i la veritat és que em vaig equivocar per poc. Perquè va aplegar menys gent que la de 2003, la del “No a la guerra”, però en qualsevol cas va ser un èxit clamorós, esclatant, rotund. Però més important que la xifra definitiva d’assistents en aquesta jornada (1,1 milions segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural) és adonar-se que, si sobre el paper l’excusa per a la concentració era la retallada a l’Estatut a mans del Tribunal Constitucional (TC), el que es va constatar va ser l’ascens indeturable de l’independentisme a casa nostra. Un independentisme que a vegades és un xic poruc i es fa dir sobiranisme, per allò dels eufemismes o per no tancar del tot la porta a federalismes asimètrics o possibles solucions confederals. D’entrada, el que cal constatar és que hi havia més estelades, sobretot blaves, que banderes sense estel. I els lemes de les pancartes també apuntaven de manera pràcticament unànime en un mateix sentit. Per exemple: “Ni acato ni respecto. Independència”. O també: “Jo em declaro anticonstitucional”. Els cartells i pancartes casolans també hi van sovintejar, com per exemple alguns en què sortia el pop Paul, aquest que en quatre dies s’ha fet més famós que els Beatles i que Jesucrist junts. El pop triava sempre l’urna amb la bandera catalana (estelada) davant l’espanyola o l’Estatut enfront del TC. N’hi havia un altre de molt aconseguit on es podia llegir: “Paul, com t’atrapi et faig a la gallega”, en al·lusió a la predicció sobre la guanyadora del Mundial que havia fet aquest pop vident. Un altre objecte que va gaudir de molt èxit va ser una mà de cartó on es podia llegir “Adéu Espanya”. Hi havia gent que n’amputava diversos dits i només en deixava el del mig per fer una figa. Pel que fa a la indumentària, hi havia samarretes de la selecció catalana a dojo, així com alguna de la USAP. També de la selecció holandesa. I del Barça. (Ai las, aquesta mania de barrejar política i futbol, una barreja que mai no fan altres ciutadans de l’Estat que enarboren banderes rojigualdas no nacionalistes amb braus a dintre.) També s’hi van veure samarretes de Productes de la Terra amb lemes com “S’ha acabat el bròquil” i alguna clàssica com aquella amb l’home que es cargola de riure sota un “Espanyol, jo?”. La banda sonora de la manifestació la van conformar diverses cançons com ara aquella que té com a lletra “No volem ser / una regió d’Espanya, / no volem ser / un país ocupat”, cantada amb la melodia de la que fa: “El senyor Ramon / empaita les criades” i tot allò. Quan jo tenia 18 anys les cantàvem a les victòries del Barça i crec que és un costum que ha anat a la baixa. També es van cantar “L’Estaca”, “El gegant del pi”, la Marxa Reial amb la lletra canviada o es va taral·lejar l’arxiconeguda “La presó del rei de França”, de l’Elèctrica Dharma. Fins i tot es va entonar algun “Virolai” amb molta més seguretat que “Els Segadors”, la lletra de la qual no és gaire coneguda amb excepció de la primera estrofa. Ara bé: si una tonada va ser constant i hegemònica és aquella que amb dues cantarelles diferents repeteix la paraula independència. La més repetida separa els cops de veu segons les normes fabrianes: “In, indè, indèpendèncià” (així, amb tres síl·labes fortes). L’altra és més moderna, més del català que ara es destrossa. Fa així: “Ín, / dè, / pèn, dèn, cià”. L’última síl·laba n’engloba dues, vaja. En fi, que em sembla que el 10 de juliol de 2010 hauria de ser un far per a tots els partits polítics catalans. Perquè hi ha una part important del país que no es conforma amb veces i vol veure traduït el seu descontentament en mesures d’autogovern més ambicioses. Diguem-ne que, si cal, a la manera de Portugal. Andreu González |
Hay empresas que se dedican a contar manifestaciones de manera lógica y objetiva sin interés alguno y éstas han dado 65.000 personas. Se gastaron 500.000 euros en autocares y no sacaron ni a la mitad de gente que el dia de después con la victoria del mundial. Cada uno que se acoja a la cifra que más le interese. en xatu a les 08:00 del dia 29/07/2010 ha replicat... mira xatu, tens tope pa a l'ull, vas encegat per la vida! i de flipat!
per quand prohibim els partits de futbol. no m'agrada gens, vaig a recollir firmes a suiza per prohibil aci. en Joaquim a les 16:45 del dia 18/08/2010 ha replicat... Jo signo
hem aconseguit abolir els toros. per quan deixim el teme del abortament, una nena de 16 anys no pot matar a una criatura. es mes preocupant els bous o els nens???????? per aixo volem una nacio. en Pare a les 10:07 del dia 30/07/2010 ha replicat... Ningú, tingui l'edat que tingui té el dret, com dius tú, de matar a cap criatura. Altre cosa es el dret a decidir el teu propi futur, que en aixó hi ha adolescents que amb 10 anys ja han marCAT el seu propi futuren Vecino a les 22:30 del dia 01/08/2010 ha replicat... A este paso tambien tendremos que pediros permiso para hacer NIÑOS no? Por que veo que quereis proibirlo todo.Sois peores que FRANCO .Que yo sepa en ESPAÑA existe una DEMOCRACIA y cada cual es libre de ir a ver lo que quiera Por que no se proiben los CASTELLERS que yo recuerde han muerto menores de edad ?Y si mi hija se quedara embarazada con esa edad yo seria el primero que la llevaria ha abortar, si asi lo quiere ella, y no seremos ASESINOS tendre la conciencia muy tranquila | |||||||||||||||||||||||||||||||||
Juny
2026
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 01 | 02 | 03 | 04 | 05 | 06 | 07 |
| 08 | 09 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 01 | 02 | 03 | 04 | 05 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Un producte de: |