Aquest videoclip “Manifest Dadà 1920” , és una mostra del nou projecte que ha començat el Toni Largo en solitari. Actualment després d'haver composat les seves pròpies cançons; les està gravant amb diferents col·laboradors de Martorell:
Veu,Baix i guitarra: TONI LARGO
Bateria: ELOI LÓPEZ OLTRA
Guitarra: JOAN ALEMANY “Tatanu”
Guitarra: QUIM ALEMANY
Lletres: OLEGARIO RODRIGUEZ CASILLAS i MONTSE PALACIOS
Producció: ANTONIO PUERTAS
Gravació i Vídeos: MONTSE PALACIOS
Aquest videoclip “Manifest Dadà 1920”, és una mostra del nou projecte que ha començat el Toni Largo en solitari. Actualment després d’haver composat les seves pròpies cançons; les està gravant amb diferents col·laboradors de Martorell:
En Toni Largo neix a Martorell (BCN) 1964. Afinals dels anys 70 comença a tocar el baix, gràcies a l’explosió Punk del moment. Després de diferents i de frustrats intents en grups com Restos de Serie i Antígeno Austral, a mitjans del 83 neixen els Desperdicis Clínics (LP87), estan 5 anys donant canya fins al març del 88, moltes actuacions salvatges i caòtiques, Al 2009 es retroben per reeditar un CD amb sis cançons inèdites i un videoclip.
Després arriben els Vats d’efímera duració (2anys), Punk Hardcore deixant com a llegat 2 Demos.
Cosmètics del 89 al 93 la vessant més crua del rock-and-roll, garatge, punk, pop sorollós, tot passat pel turmix.
Una versió dels Sonics “Have love will travel” inclusa en el recopilatori Spanish Bombs vol.1, 3 Demos 90-92-93, Single 92 i finalistes del Concurs Villa de Bilbao.
Latex Lover (abans N-II). Ens formem a l’octubre del 93, trio de Power-Rock contundent amb matisos de punk, pop i rock’n’roll.
2 Demos 94-96, Cd recopilatori Cantonada 95 (Al·leluia Records) i Cd recopilatori Circuit Zero 95.
Amor Autista (abans Now or Never) del 95 al 2001.
Es la meva primera formació com a cantant, 1 Demo al 99, base rítmica contundent, guitarres encrespades i agressives.
Després participa en diferents col.laboracions de músics i bandes com Pink Glove i sus Lovers, Pequeño Nilson etc...
Sobre punk y dadá (y situacionismo), imprescindible la lectura del libro de Marcus Greil "Rastros de carmín: Una historia secreta del siglo XX" http://www.lenoir.es/rastros-carmin-una-historia-secreta-del-siglo-p-325.html