aMartorell.com

No fa gaire vaig retrobar dos personatges de còmic: LAS HERMANAS GILDA. Uns grans personatges creats pel gran Manuel Vázquez (sense Montalván) cap a la dècada dels quaranta, en aquell temps potser si que hi havia censura però el senyor Vázquez ens va proporcionar línies de diàleg com aquestes.

-LEOVIGILDA: ¡batracia! ¡Monstrua! te tengo dicho que no quiero que nos roben ni cinco, dejarse desvalijar por un cualquiera... eres una retrasada mental con síntomas de ezquizofrenia.

-HERMENEGILDA: ¡eres una malvada! ¿de qué quieres que vivan sinó los pobrecitos ladrones? ¡soy una incomprendidida! ¡Adiós! me voy a mi cuarto a meditar sobre la crueldad humana.

-LEOVIGILDA: vete al cuerno.

Aquestes línies de diàleg aparegudes en una historieta de la revista infantil DDT no poden ser més explícites, si avui els salvaguardes de la moral políticament correcte les llegissin (en cas de que sabessin llegir) no dubtarien de llençar a la foguera la revista i si podessin al propi autor.

Es curiós veure com ara fa uns 40 anys, en què la joventut no estava tant i tant sobre-protegida com se suposa que està actualment en què qualsevol comentari, sexista o sobre la mateixa condició humana passa per totes les lupes possibles, en què les susceptibilitats estan tant a flor de pell, que no es pot fer cap comentari contrari a l'opinió general sobre futbol, religió o ja fins hi tot contra els hits musicals de l’estiu simplement perquè segons quins comentaris poden arribar a ser “ofensius”.

Però també s’ha de tenir en compte una cosa les revistes “infantils” com ara DDT o PULGARCITO eren més que meres historietes, eren cròniques d’una època, d’una forma d’expressar-se –exagerada fins els límits del grotesc, però de l'època- la forma de pensar o fins hi tot de viure, els personatges d’aquelles historietes no eren més que un reflex de les frustracions de la societat en general i les persones en particular.

LAS HERMANAS GILDA, els personatges de Vázquez, eren uns personatges creats a final dels anys 40, dues germanes solteres que vivien soles i en una constant frustració emocional i sexual, dues germanes que eren en teoria la antítesi de les dones alliberades que apareixen en series com ara SEXO EN N.Y. i altres seèies carrinclones per l’estil, que per cert d’alliberades poca cosa tenen, ja que sembla que totes busquin un mascle alfa amb urgència.

Eren dones de l'època, que vivien amb la “lacra” de ser solteres malgrat la seva edat, HERMENEGILDA és grassa, amb tendències a la melangia i la depressió quan veu que no se li fan realitat els seus somnis de flors i violes.

LEOVIGILDA, estirada com un espàrrec, amb molt mal caràcter i que humilia constantment a la seva germana, culpant-la de tots els seus fracassos personals.

Eren aquests prototips reconeixibles, com era en CARPANTA o els impresentables i disfuncionals personatges de LA FAMILIA CEBOLLETA amb el marit idiota, el gos protopsicòpata, el fill tonto, la mare rondinaire i l’avi que només explica batalletes.

Avui en dia no hi ha veritables revistes d’historietes infantils, de fet tot el que ara es troba en el quiosc no són més que franquícies importades del Japó, amb el seu merchandising, amb la seva estètica uniforme, sense variacions, amb la seva moral llunyana i una realitat que no  és la nostra. Ara no existeix una veritable crònica sobre l'època actual dibuixada, ni tant sols en revistes suposadament satíriques, que de fet no han fet més que caure en la indissimulada comoditat de la correcció política.

Els diàlegs a d’alt exposats avui dia són impensables en qualsevol publicació, és un fet ja que darrerament els referents que apareixen en la majoria de publicacions són referents anglosaxons o japonesos, fins hi tot els adolescents que apareixen en còmics i seèies o en publicitat –sobre tot en publicitat – semblen trets d’un film americà per adolescents evangelistes d’aquells tant repel·lents.

És com si de cop els dibuixants i guionistes tinguessin prohibit mirar el carrer i la gent que hi viu, és com si tot hagués de ser irreal o hiper-real, com si s’haguessin oblidat del món en què viuen i tinguessin por de retratar-lo.

Abans quan esclatava una bomba, algú queia per un barranc o l’atropellava un mercaderies sobrevivia sense cap més explicació que era un personatge còmic de còmic, avui no es pot fer perquè segons sembla els nens podrien copiar l’exemple i fer-se mal, així si al còmic un personatge sobreviu a una catàstrofe sobreviu perquè te super-poders, però per res més, sense cap mena de gràcia ni acudit.

El món del còmic sembla que s’està quedant sense veu pròpia, ara tot son estereotips i ídols per gent RETRASADA MENTAL CON SÍNTOMAS DE EZQUIZOFRENIA tal i com diu la Leovigilda

Joaquim Parera

[ Fer comentari ]

	Teresa Amat 19/09/2010 11:01	Replicar

Bravo, Joaquim, l'has clavada. Fixa't que si les revistes volguessin reflectir la realitat actual tal com és i no tal com la correcció políticomediàtica (els mateixos periodistes són els primers a edulcorar, manipular i silenciar el que no toca) durarien un sol número. ¿Què va passar amb els tan progres d'El Jueves quan es van donar els atacs islamistes als dibuixants danesos que havien satiritzat Mahoma? Que en comptes de solidaritzar-s'hi com cal van dir que volien fer-ho però que...

	Teresa Amat 19/09/2010 11:08	Replicar

(cont.) ...es van cagar a les calces (almenys van ser irònicament sincers). Últimament penso que la majoria d'acudits de l'Eugenio avui dia no es tolerarien; en passen alguns als matins a RAC105 i es pot comprovar que el pobre avui hauria de fer una altra feina. L'estupidesa actual ja sembla imparable perquè cada dia va a més. Per sort, però, molta gent no s'ho empassa tan a la lleugera. Almenys això vull creure. Salut!

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>