aMartorell.com

“Estàs colgat, tio”. No freqüento prou els ambients d’institut per saber si aquesta expressió ja ha entrat al catanyol imperant, però si encara no, segur que no falta gaire. I tanmateix, ‘estar colgat’ no tan sols és una cosa perfectament normal sinó que la fem tots cada dia. Per exemple, quan ens estirem al llit i ens tapem amb els llençols no fem altra cosa que colgar-nos.

Hi he pensat arran de la peripècia dels minaires xilens. Els mitjans han insistit que estaven atrapats a set-cents metres de profunditat, potser perquè dir que estaven enterrats sonava una mica a mal auguri. Però, segons el diccionari, per ‘atrapar’ cal la intervenció d’un agent extern, ni que sigui una tempesta (“Abans d’arribar a la cabana ens atrapà la tempesta”); home, poder sí que una ensulsiada de roques es pot considerar un agent, però vaja, quan el padrí Selmo va dir que “havien quedat colgats al fons de la mina” el vàrem entendre tots.

Tot i que, alerta, els diccionaris no sempre van a missa. Sense anar més lluny, resulta que rescatar només es pot per pagant o fent ús de la força, hipòtesis que no es donen en aquest cas (si no és que considerem que foradar el terra amb una broca com la que han fet servir és exercir la força. Contra qui, contra el planeta?). L’alternativa que ens donen a ‘rescatar’ i ‘rescat’ fóra ‘alliberar’ i ‘alliberament’, però vols dir que no acabaríem abans introduint una nova accepció que digués, per exemple, “Rescatar: alliberar algú retingut per agents naturals o humans”? No tan sols proporcionaria un sinònim molt útil als periodistes sinó que sancionaria un ús ja molt estès tant en registres formals com col•loquials.

Notareu, per cert, que m’he referit a les víctimes de l’accident com a minaires i no pas miners. Ho he fet perquè el DIEC presenta ‘minaire’ com a forma principal i ‘miner’ secundària. A pesar de la prevenció que el catanyolaire manifesta contra el sufix –aire, heu de saber que el diccionari en recull més de 300 casos, entre oficis (verdulaire, rondallaire, preufetaire!), aficions (boletaire) i adjectius (barrilaire). Igual que miner/minaire, n’hi ha que tenen doble forma, tot i que no sempre aquesta és la principal: en el cas de ‘caçador’ i ‘pescador’, ‘caçaire’ i ‘pescaire’ (que és com ho diuen a Cotlliure) són secundàries. La casualitat ha volgut que precisament aquests dies em toqui traduir una novel•la del comissari Montalbano que es diu Il campo del vasaio, traduïble per El camp del terrisser. O del terrissaire? Veurem què en diu l’editor.
 

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>