 Aquest ha estat un any certament difícil per el cinema català, després de la febrada de l'any anterior amb títols tant interessants com PA NEGRE, ELISA K o fins i tot petites joies com EL GRAN VÁZQUEZ, sembla que aquest any els membres de la acadèmia o tenien més pelut per trobar el film català de l'any, però finalment la elecció ha estat feta i el passat dia 4 de gener es van fer públics els títols de que concorreran com a finalistes per els premis GAUDÍ que s'entregaran el proper dia 6 de febrer al teatre ARTÈRIA PARALEL.
Aquest any els films nominats son sobretot els que han aconseguit un cert nom tant mediàtic com comercial, si be alguns d'ells es mereixien millor sort a les sales com es per exemple LOS PASOS DOBLES de Isaki Lacuesta, finalista a la categoria de millor film en llengua no catalana, un film com la majoria de la obra de Lacuesta pràcticament inclassificable i fascinant, o OPEN24H de Carles Torras film opressiu i a contracorrent nominat com a millor film en llengua catalana i que es va poder veure només en un circuit molt reduït.
Aquests dos films hauran de capejar amb altres productes molt més obertament comercials i alguns d'ells artísticament inferiors com ara BRUC, LA LLEGENDA de Daniel Buenmayor un film francament lleig i desagradable que ens mostra una mena de RAMBO a la catalana, EVA de Kike Maillo, amb vàries tones de sucre per les venes i la políticament correcte CATALUNYA ÜBER ALLES de Ramón Tremens que compatiran contra OPEN24H en franca desigualtat a l'apartat de FILMS DE PARLA CATALANA.
Per altra banda als films en llengua no catalana LOS PASOS DOBLES se las tindrá de veure amb KATMANDÚ, UN ESPEJO EN EL CIELO de Iciar Bollaín, el tècnicament correcte però tòpic i impossible MIENTRAS DUERMES de jaume Balagueró i un film que va crear un cert enrenou temàtic DE MAYOR QUIERO SER SOLDADO de Christian Molina, un film que volia ser ambiciós.
Aquests son els films competiran el proper dia 6 de febrer, potser no son els OSCARS, ni els GOYAS, ni els YOGA, però son els premis d'aquí que sempre serveixen per donar una mica de “vidilla” a un cinema sovint menyspreat i que val molt més del que es diu.
Parlant de “vidilla”, crec que el senyor Joel Joan tindria de mirar de cuidar una mica el seu vestuari a les cerimònies, perquè si a la festa del estiu del cinema català portava unes ulleres que semblava que els hagués donat el cap de vestuaris dels pallassos de la tele, a aquesta presentació dels premis anava vestit d'una manera que vaig estar a punt de donar-li un parell d'euros perquè el vaig confondre amb un rodamón.
En fi aquests han estat els principals nominats per aquest any, podeu fer la vostra quiniela si voleu, però jo crec que s'ho emportaran tot entre EVA de Kike Maillo i MIENTRAS DUERMES d'en Balagueró, que son els que han fet més peles.
Joaquim Parera
| 
Article realitzat per: Joaquim Parera
Juny
