Veient les mostres de dolor i de desesperació del poble nord-coreà per la mort del seu líder Kim Jong-Il que creien omnipotent i única raó de la seva vida, però que com tots els líders veia al seu propi poble com una simple nosa no puc evitar recordar el llibre de Marvin Harris JEFES, CABECILLAS, ABUSONES, en aquest assaig sobre la creació de les societats jerarquitzades i es veure que quant més “avançada” es una societat, les jerarquies es distancien cada cop més dels seus súbdits.
En les societats més primitives l’individu que vol fer-se cap del seu poblat ha de competir amb el cap que hi ha actualment en generositat, es a dir per presentar-se en societat ha de celebrar un gran festí per la gent del poblat un festí que ell organitzarà, però del que no en podrà ser partícip i si aconsegueix convèncer de que serà un bon cap es farà amb el poder del seu poblat, un poder relatiu ja que ell serà l’encarregat –juntament amb els seus seguidors- d’organitzar abastiment de menjar i la protecció del seu poble.
També tenen un costum molt curiós aquests pobles “primitius”, quan un cap de poblat vol tenir tractes preferents en la repartició del menjar, delegar i desentendres dels problemes o no voler participar en les feines quotidianes de la tribu, doncs el mateix poblat el destitueix i esculleix un altre cap i si per altra banda el cap vol ser considerat com algú que està per sobre els altres i que se l’adori com a líder, doncs aquest es tatxat de boig, se’l destitueix i se’l tracta com a un nen capriciós i malcriat.
En aquestes societats el que es valorava era la capacitat de sacrifici i de empatia dels seus caps, si haguessin tingut caps com Kim Jong-Il, Hitler, Mussolini, Franco, Stalin, Berlusconi o Pinochet que demanaven submissió total per part del seu poble haurien estat tractats de bojos i idiotes (el que eren de fet) i quan veig els banys de masses dels nous governants, la veritat no puc evitar pensar en el mateix , que es pot pensar de gent que ordena matar, imposar el seu pensament, que els adorin i que per postres es sacrifiquin per ells...
Potser tindríem de pensar en donar, com els pobles primitius, un toc d’atenció als líders polítics, militar, religiosos i ara també els esportius de tot el mon i espantar-los una mica, que sàpiguen a qui realment han de servir i perquè i son, però esclar aquests líders sempre trobaran una part del poble a la que li agrada viure sotmesa i que li diguin com ha de ser, com a de pensar i ha qui ha de odiar.
Però es clar parlem de societat primitives....
Joaquim Parera Albiac |
Article realitzat per: Joaquim Parera
Juny
