Pep Mas: “Si no m’ho hagués passat bé al Dakar no em plantejaria córrer el segon”

Ràdio Martorell 91.2 fm
29/01/2019

Comparteix

Pep Mas ha estat el primer pilot de Martorell en prendre part en un ral·li Dakar. Ha estat en la 41a edició, que va començar el passat 7 de gener a Lima (Perú) i que va acabar a la mateixa capital peruana fa deu dies. Mas va haver de posar punt i final a l’equador de la prova, quan un problema tècnic en una zona de dunes molt complicada van passar-li factura. De tornada a casa, ha explicat la seva experiència dalt de la moto als micròfons de Ràdio Martorell.

Quin és el balanç que fas de la teva participació al Dakar?

Ha estat una molt bona experiència. El procés d’arribar a Lima, l’ambient, el campament i fins que comencem, ja van ser molt bons dies. Quan vaig arribar-hi em va impactar la gent de Lima, com es va bolcar amb el ral·li. Ens cridaven pel nom, hi havia milers de persones prop de la cursa. Quan hi arribes, el primer que vols fer és començar, ja que portàvem vuit mesos preparant la prova i els quatre dies anteriors se’ns van fer molt llargs. S’havien de fer totes les verificacions, però teníem moltes ganes de començar.

El Dakar s’assembla al què imaginaves abans de participar-hi?

Sempre he seguit el ral·li als mitjans de comunicació, teníem poca experiència, només havíem fet el ral·li de qualificiació. No ens podíem fer a la idea d’un ral·li de debò. Però quan comences, t’adones que és de veritat per la duresa, per les hores a dalt de la moto… però el vam encarar amb moltes ganes.

Vas haver d’acabar el ral·li a l’equador de la prova. Com va ser aquest episodi?

En la primera etapa, segons els resultats obtinguts a les proves, et situen en una posició de cursa. Vam tenir un problema i vam fer 90 quilòmetres sense el fre del darrere, i això ens va fer sortir des de les últimes posicions.

El cinquè dia ja acabàvem l’etapa, ens faltaven 15 quilòmetres i vam arribar a unes dunes molt altes. En la segona duna em vaig apartar una mica per trobar sorra més forta, però la moto va perdre l’embragatge. Vam avisar l’organització, ja que quan pares més de dos minuts has de fer-ho saber, i els vaig explicar què passava. Ells em van avisar que quedava mitja hora perquè es fes de nit i jo gairebé no tenia aigua ni aliments. Em van dir que havien de vetllar per la seguretat del pilot i van enviar un helicòpter a buscar-me. La meva sorpresa va ser quan vaig veure arribar per darrere un company d’equip, a mi no m’encaixava, i em va explicar que havien anul·lat aquell tram. Jo vaig ser l’últim en passar per allà. Li vaig comentar a l’equip, vam parlar amb l’organització, però ens van dir que s’havia d’estudiar. L’endemà em van comunicar que, en ser recollit per l’helicòpter, el reglament obligava a la meva desqualificació.

Amb quina sensació et quedes, després d’aquest final?

Una sensació decebedora perquè havien anul·lat aquell tram. Però el reglament ho diu així i hem d’acceptar-ho.

Tot i així, és un al·licient per buscar el segon Dakar?

Sí, el plantejament era portar un ritme una mica més baix, però vaig tenir ganes de pujar el ritme en la segona etapa. Vam dormir molt poc, va ser dur, però em vaig quedar amb les ganes de donar més. Val molt la pena, vaig passar-m’ho molt bé i, si no hagués estat així, no em plantejaria fer el segon.

De moment estic descansant, però cap a l’1 de març començaré la meva preparació. Els dies 14 i 15 d’abril marxo amb Jordi Arcarons fins a Merzouga, durant cinc dies, per treballar amb la navegació i córrer entre les dunes.

Ets el primer martorellenc en córrer el Dakar. Què has sentit?

Estic molt orgullós de portar el nom de Martorell arreu. M’hagués agradat portar-lo fins a Lima. La tarda següent a acabar, vaig rebre la trucada d’algun espònsor per al proper Dakar i això també ha estat una alegria enorme per a mi.

La teva millor posició ha estat la 111, un número rodó. Satisfet?

M’hauria agradat estar entre els 60 primers, però sent més de 170 pilots i acabant el 111 estic content. La filosofia era acabar, ja que no dominàvem del tot el terreny de la navegació. He intentat aprendre fins al final.