Martorell, de dol per la mort de Jaume Muxart

Ràdio Martorell 91.2 fm
13/03/2019

Comparteix

Martorell està de dol per la mort de Jaume Muxart, figura internacional de l’art contemporani i fill predilecte de la vila. El pintor martorellenc ha mort aquesta matinada als 96 anys. La seva vetlla tindrà lloc al tanatori de Les Corts de Barcelona aquesta tarda, de 18.00 a 21.00h, i demà, a partir de les 09.00h. La cerimònia se celebrarà al mateix tanatori, a les 13.00h.

L’obra i la vida de Jaume Muxart és un passatge important sobre la història de la pintura de la segona meitat del segle XX, “una revolta creativa que compartim”, en paraules de la historiadora i critica d’art Pilar Bonet. Crítics com Enric Jardí, Arnau Puig o Federico Fernández consideren l’artista, acadèmic de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, un dels pintors més interessants de la seva generació i un gran mestre de la pintura: “la seva pintura es mantindrà, perquè es conegui i se sàpiga apreciar, com una de les poques mostres realment pictòriques de les avantguardes posteriors a l’expressionisme abstracte”.

Jaume Muxart neix el 3 de juliol de 1922 al número 2 del carrer Mur. Nascut en una família molt arrelada a Martorell. El seu avi, en “Tildo”, era una personatge molt conegut a la població pel seu negoci de transport de passatgers; i el seu pare, Hermenegildo, va heretar l‘esperit emprenedor de l’avi de l’artista i era comerciant de vins. La mare de Muxart, Maria Domènech Sabat, provenia d’una família benestant de la població amb propietats a Can Carreras, on l’artista es va traslladar de molt petit.

Tot i que l’any 1931 l’envien a estudiar a Barcelona, internat a la Salle Bonanova, i que a l’any 35 la seva família s’estableix a la capital catalana, Muxart mantindrà sempre un vincle molt especial amb la seva població natal. D’aquesta forta connexió de l’artista amb Martorell sorgirà la proposta de declarar-lo fill predilecte de la vila, aprovada en el ple del 15 de febrer de 2002.

Més tard, després d’acollir algunes exposicions de l’autor a la població i diverses col·laboracions amb l’Ajuntament de Martorell, l’any 2011, s’inaugura el Muxart, Espai d’Art i Creació Contemporanis, un centre situat a l’antiga Casa Par, que acull l’exposició permanent “Muxart, color i composició”. La mostra és un recorregut que, segons Bonet, permet conèixer l’univers iconogràfic de l’artista, la manera com treballa la composició, l’expressionisme cromàtic de la seva pinzellada, els seus referents històrics i el sentit de les sèries temàtiques. L’Ajuntament està treballant en l’elaboració d’un catàleg d’aquesta exposició que té previst publicar en els propers mesos.

Martorell perd el seu artista més reconegut

Per a l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, la mort de Jaume Muxart “per al nostre poble és una pèrdua molt important. Volem traslladar el nostre condol a la seva família i a la gran família artística de la qual ell formava part”. Fonollosa recorda el caràcter vital del pintor, “ell gaudia com si tingués 25 anys cada vegada que fèiem una exposició a Martorell d’una part de la seva obra. Jaume Muxart és un pintor que jo el caracteritzaria per la seva capacitat de treball, ell va treballar fins l’últim dia i exercia la pintura com la seva gran passió. Avui és un dia trist per a Martorell”.

Per al regidor de Cultura, Sergi Corral, “perdem un gran creador molt prolífic fins als últims dies, ja que seguia pintant molt sovint en els darrers anys. És molt d’agrair que ens hagi deixat una obra tan extensa a Martorell”.

Paradigma de coherència personal i artística

Muxart ha estat lloat per la crítica com un dels artistes més interessants de la seva generació per la seva obra i també per la seva personalitat. “Muxart és un exemple paradigmàtic de coherència personal i artística”, explica Federico Fernández, “intenta desxifrar el món o expressar-lo mitjançant la màgia de la pintura, el món exterior i sobretot l’interior, l’home”.

El crítics, com el filòsof Arnau Puig, han descrit l’obra de Muxart, caracteritzada per sèries de quadres de gran format “que commocionen, ens embadaleixen de frescor cromàtica, ens atrauen sense tragèdia i ens fan sentir lleus, rics i contents perquè aquest món és pictòricament tan meravellós”.

Muxart vist per Muxart

“Sóc un pintor instintiu, penso molt en la pintura. Em llenço perquè sóc molt instintiu. Sóc pintor de dins, m’han ensenyat, he estudiat…, però sobretot, sóc de dins”, explicava l’artista en una entrevista per al Canal de Notícies de l’Ajuntament de Martorell l’any 2017.

Muxart recordava anècdotes de la seva infantesa a Martorell, com ara que quan era petit i anava al col·legi de La Mercè, les monges el van obligar a escriure només amb la ma dreta, “pinto i dibuixo amb l’esquerra. Però puc escriure amb les dues mans alhora”, tot i que afegia, “sóc esquerrà i les coses una mica difícils les faig amb l’esquerra”.

L’artista martorellenc va mantenir-se sempre fidel a la seva gran passió, la pintura. “Jo he estat sempre convençut del meu valor en tant que pintor. Des de la meva infància vaig tenir inclinació per la pintura i, molt aviat, vaig ser capaç d’identificar-me totalment amb el llenguatge pictòric. No ha estat fàcil – encara no ho és avui dia, per a mi- d’arribar a allà on es pot arribar amb aquest mitjà d’expressió tan apassionant. Fins on pugui arribar, jo hi he d’anar. He estat sempre fidel a la pintura, que no és el cas de tothom”.