Pensen vostès que és normal que un Regidor (senyor Benaiges), estigui decidit a que un poble amb la història del de Martorell canviï, després de més de mil anys, la seva capitalitat pel seu capritx o pel de la seva alcaldessa que, de moment, calla i atorga?

Hi ha coses, sentiments, que per a expressar-los necessitem fer-nos preguntes. Jo sóc fill d'un poble proper, Molins de Rei, i vaig poder gaudir dels avantatges i sofrir els inconvenients que comporta la vida d'una població pròxima a Barcelona. Avui, els carrers i les places han canviat els seus noms -per fortuna no vivim sota una dictadura, encara que en alguns llocs no ho sembli- però el meu fill, als seus gairebé trenta anys viu en el mateix poble i en la mateixa plaça que vivia el seu pare fa més de quaranta anys i l'única diferència que trobo a l'anar a visitar-li és que han millorat els serveis, noves places i jardins, l'asfalt dels carrers, la qualitat exterior dels seus comerços gràcies a les reformes urbanes (carrers, il·luminació, neteja, etc.), que la Fira de la Candelera és molt més important, etc., però l'Ajuntament, el seu ajuntament amb els seus serveis, els seus funcionaris, la seva guàrdia urbana i les seves cosetes, segueixen estant en el mateix lloc, això sí, reformant-lo completament per a mantenir la dignitat del poble.

A ningú se li va ocórrer semblant insensatesa com la de voler canviar la capitalitat i traslladar-la a altre indret.

Però saben una cosa, el meu poble no és millor que Martorell, tampoc pitjor, però no millor. Tal vegada, allí, hagin deixat de buscar-se cotó en l'interior del seu llombrígol alguns polítics. Tal vegada, aquí, estem més preocupats de destruir que de crear. Tal vegada, aquí i allí voldríem sempre regidors, polítics i funcionaris que no s'oblidessin que els paguen els veïns amb els seus impostos i no tenen perquè suportar espectacles gratuïts d'exhibició de poder com galls dindis reals, a veure qui té més plomes.

Només espero una resposta, no per a mi que no viu a Martorell, encara que treballi, sinó per a tots els quals viuen, tenen propietats urbanes, disposen de negocis i depenen directament del que facin personatges sinistres de la política municipal.

Antoni Pascual