Joan Pau Par

(Martorell, 1793 – Martorell, 1850)

Guerriller.

Fou un guerriller destacat durant la Guerra de la Independència i fill del notari martorellenc Joaquim Par. Al 1811, quan tenia 18 anys, ingressà en el Batalló de Caçadors de Catalunya, comandat per Manso, qui més endavant seria Comte de Llobregat. El mateix any 1811 fou ascendit a capità per mèrits de guerra.

Entre 1811 i 1814, any en va acabar la Guerra de la Independència, va participar en nombroses accions demostrant el seu valor i les seves aptituds per a la lluita. Va resultar ferit en diverses ocasions, però va aconseguir sortirse’n sense descuidar els seus deures. Manso l’apreciava com a soldat i, en acabar la guerra, el va presentar al mateix rei Ferran VII, que féu una visita a les tropes de Manso a Sant Andreu del Palomar. Tot i els mèrits que havia demostrat durant els anys de la guerra i la confiança que li tenia Manso, mai va ser ascendit.

Acabada la guerra, decidí retornar a Martorell, i a partir d’aquell moment es va dedicar a treballar la terra. Es va casar amb Teresa Perés i van tenir dos fills, un dels quals va morir al cap de pocs dies de néixer.

Pau Par va morir a Martorell l’any 1850, i, a la seva partida de defunció consta “comandante retirado”, així que finalment degué ser ascendit per antiguitat. Cap als anys vint, l’Ajuntament de Martorell va decidir recuperar la memòria d’aquest guerriller

dedicant-li un carrer de la vila.