Josep Salvany i Blanch

(Martorell, 1866 – Barcelona, 1929)

Metge.

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, i s’hi va llicenciar al 1891. Tres anys després va anar a Madrid i es va especialitzar en oftalmologia. Seguidament va obrir la seva consulta a Barcelona.

Salvany fou un entusiasta de l’excursionisme científic, li agradava molt la fotografia i valorava molt el patrimoni català. Així doncs, va entrar a formar part del Centre Excursionista de Catalunya al 1905, i es va fer càrrec de la secció de fotografia, des d’on va realitzar un inventari gràfic del patrimoni i de la gent que trobava en els viatges.

Aquesta ànsia de conèixer cada monument que pogués existir va traduir-se en una col·lecció de 10.000 imatges estereoscòpiques, de les quals, prop de 600, corresponen a Martorell. També viatjà per Estats Units, Europa i el Pròxim Orient

El conjunt de la seva obra es conserva a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona, i constitueix un dels fons gràfics més importants que existeixen sobre Catalunya del primer quart del segle XX. L’any 1992 la Biblioteca de Catalunya, amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Martorell, va retre homenatge a la figura d’aquest fotògraf martorellenc, amb un acte acadèmic a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, i una exposició de la seva obra, presentada a la Biblioteca de Catalunya i al Museu Municipal Vicenç Ros.

Josep Salvany mai no es desvinculà de Martorell, on hi tenia familiars i amics; i al 1929, en morir, llegà a la vila la casa on va néixer, situada al Carrer Nou, núm. 2. L’edifici es va utilitzar per instal·lar-hi el Jutjat de Pau de Martorell i una vivenda per a mestres. La casa fou enderrocada al 1974.