A l'atac!
La lletra correspon al rètol de l´antiga seu de "Correos y Telégrafos", al carrer del Mur, el carrer més ple de sutge de Martorell, davant del desaparegut Cine Nou.
Nou canvi al capdamunt de la classificació! Això és un no-parar!
Aquesta setmana el guanyador és... Josep Arús!
Aquesta setmana, acompanyen al guanyador: Montse Falqués, Jordi Gibert, Marta fusalba i Joana Ponce, que s'emporten 5, 4, 3 i 2 punts respectivament.
I aquesta setmana han aconseguit 1 puntet, per aquest ordre: Andreu Glez. Castro, Montse Artiaga, Mercè i Olga, Jaume Encinas, Òscar Osuna, Ana Martín, Llum Saumell, Puri Massa, Roma, José Alarcón, MªMercè Mnez. Jorba, Rosa Farreras, Oliana Cintas, Rosa Grau, Guillermo Martín, Roger Trilles, Nina Cintas i Txell!!!
Recordeu que en aquesta tercera edició al primer endevina-rètols li concedirem 6 punts, al segon 5, al tercer 4, al quart 3, al cinquè 2 i a tots els que l'encertin a continuació 1. O sigui que els cinc primers suquen més.
Avui li regalem al Josep un poema preciós de Joan Fuster, El matí i tú, però què ens explica la Viqui de Joan Fuster?
Doncs que Joan Fuster i Ortells (Sueca, País Valencià, 23 de novembre del 1922 - 21 de juny del 1992), va ser un escriptor valencià en llengua catalana. Tot i que va ser més reconegut popularment per la seua obra principal, l'assaig històric Nosaltres, els valencians, la seua tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història, turisme i filosofia.
Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es va convertir en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
El matí i tu
Ara t'enrioles, i el matí es fa espès
de versos i espígol, de festa i ocelles.
Ara les mans teues esbullen poncelles,
i el matí es pentina amb galtes i oboès.
Ara entre els pollancres hi ha un clam sorprès:
t'has endut llur ombra sota tes parpelles,
i el matí s'hi esquinça, balb de llums novelles.
Oh els teus ulls dolcíssims, on mai no es pon res!
Ara, escuma rossa, entorn dels nostres passos
una primavera antiga es va desfent,
i el matí s'eixampla sobre cérvols lassos.
Tot se m'anuncia com una florida,
com una sang freda que em cenyís breument.
I et tinc vora els llavis: què més és la vida?
Aquest és un joc molt senzill. Només heu de descobrir a quin indret de Martorell es troba un rètol (de qualsevol tipus: una placa de carrer, comercial, esgrafiat...) a partir de la imatge d’una de les lletres del mateix rètol, que anirem penjant al web setmanalment. Així de fàcil. Si no ho teniu clar podeu escriure comentaris per mirar d’esbrinar-ho i si us penseu que ho sabeu podeu donar pistes, però la solució cal que la envieu a la següent adreça electrònica endevinaretols@amartorell.com.
Els encertants guanyaran un poema, que serà penjat a l’edició següent, per que en facin el que vulguin; el regalin a un amic, se l’aprenguin de memòria, li dediquin a l’estimada o l’oblidin per sempre més. Au, doncs! Bons rètols!