La Colònia de Can Bros

Un cop acabada la Guerra del Francès (1808 – 1814), el Capità General de Catalunya, Francesc X. Castaños, va concedir a Salvador Roca i Sunyol el dret de construir un molí fariner als terrenys de l’actual barriada de Can Bros, que eren propietat de Vicente Ros, dona d’en Salvador Roca. Així doncs, l’any 1816, s’hi va construir en aquests terrenys un nucli industrial format pel molí, una serradora i una farga, que funcionaven amb l’aigua del Llobregat.

L’any següent, el 1817, fou concedit un permís a un comerciant de Barcelona, en Miquel Elias, per construir un molí paperer i una farga de coure a uns terrenys propers. Elias es va fer aixecar una bella mansió neoclàssica al costat de les seves propietats. Sabem per la documentació que l’any 1859 el molí fariner de Can Bros estava arrendat per Vicenç Ros, originari de Sant Vicenç dels Horts, que n’era el moliner. Aquest molí va estar en actiu fins al 1913, mogut sempre per l’aigua del Llobregat, i l’últim Moliner fou Martí Llena.

Uns anys més tard, es va establir una fàbrica de teixir llana prop del molí paperer. Aquest primer nucli d’activitat fabril de Martorell era conegut amb el nom de Can Bros, per l’existència d’una antiga masia veïna anomenada així. Amb el temps, la masia va prendre el nom de Can Bros Vell, per diferenciar-la de la colònia industrial. Al 1850 hi funcionaven dues fàbriques de filat i el cens de la població de la colònia era d’uns 700 habitants. Una de les fàbriques es deia La Igualadina, que es va cremar al 1853, i es reconstruí més tard. Les cases dels obrers i les seves famílies estaven situades als actuals carrers de Sant Miquel, Sant Ramon, l’Avinguda Fontdevila i Torras, i els carrers d’Elias i Santa Paula. Tant els carrers com els habitatges eren petits, i les cases tenien poques obertures; el que ens indica les condicions de vida i d’higiene de l’època.

Al 1889 els censos indiquen que la població havia disminuït molt, hi vivien tan sols uns 300 veïns.

L’any 1897 es va construir una església neogòtica a la colònia fabril, projectada per l’arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó. El motiu d’aquesta construcció vingué donat per la llunyania de la colònia respecte Martorell i la parròquia de Santa Maria. Es tracta d’una església d’una sola nau i va ser sufragada per la vídua de Ramon Catarineu.

A l’any 1946 el cens era semblant al de 1889; gairebé tots els treballadors eren de la fàbrica de filats Fontdevila i Torras, S.A, i alguns altres treballaven al camp o eren ferroviaris.

La fàbrica Fontdevila va tancar les seves portes al 1967. La colònia va quedar aleshores pràcticament abandonada, subsistint solament els habitatges del carrer de Fondevila i Torres, a l’entrada de la colònia.