Església de Santa Maria de Martorell

L’església primitiva de Martorell apareix esmentada per primer cop en la documentació del segle XI. Dues tombes medievals trobades arran de les excavacions arqueològiques a la Plaça de l’Església, l’any 1986, acaben per confirmar la seva existència en aquesta època.

Al segle XVI, en un emplaçament proper al de l’antiga església, s’hi va bastir un nou temple, que barrejava els estils gòtic i renaixentista. Era un edifici d’una sola nau, molt espaiosa, amb un absis poligonal, una façana renaixentista i un campanar.

El material amb què es va construir la façana, una pedra groguenca, contrastava molt amb la pedra pròpia de la zona, de color roig, amb què estava construït la resta del temple. La porta quedava emmarcada per un frontó triangular i dues columnes corinties. A la part interna del frontó hi havia l’escut de la vila, i damunt del frontó, un grup escultòric format per la Verge, Sant Pere i Sant Pau.

A l’interior de l’edifici hi havia diversos sarcòfags gòtics, col·locats a les parets, un dels quals pertanyia a Guillem de Rosanes, feudatari del Baró de Castellvell i Senyor de Martorell. En l’actualitat els sarcòfags formen part del fons del Museu Municipal Vicenç Ros.

Al segle XVII l’església comptava amb un retaule major i un retaule dedicat a la Verge del Roser, ambdós d’estil barroc i realitzats per l’escultor Agustí Pujol. Hi havia també un orgue, obra de Francesc Espill.

L’església parroquial de Santa Maria fou cremada l’any 1936, en el marc de la Guerra Civil. En aquest moment es van perdre els retaules i l’orgue, i els sarcòfags van ser parcialment destruïts. Posteriorment es va enderrocar gran part de l’església, exceptuant una part dels murs laterals que donaven a la plaça i la façana principal.

A partir de l’any 1941 comença la reconstrucció de l’església parroquial; el nou edifici fou projectat per Francesc Folguera i Josep Ros i Ros.

La nova església de Santa Maria compta amb una nau central amb Roberta plana damunt d’unes arcades transversals sostingudes per cinc sòlides columnes a cada costat, fetes amb maó vist; i dues petites naus laterals. L’interior queda il·luminat per uns vitralls policromats. A la nau lateral esquerra hi ha quatre capelles, i a la nau lateral dreta trobem un arcosoli i una fornícula que conté una reproducció fidel de la imatge de la Mare de Déu del Pontarró. L’altar major és fet d’alabastre, i està cobert per un baldaquí de fusta de columnes estriades amb l’interior decorat amb pintures. El presbiteri té un cor a un costat i una àmplia sagristia a l’altre.

L’any 1992, coincidint amb el quatre-cents aniversari de l’església (segles XVI al XX), fou reconstruït el campanar i altra cop es va poder gaudir del so de les campanes de Santa Maria. Posteriorment es recol·locà la façana renaixentista del segle XVI, que havia estat substituïda durant les obres de reconstrucció de l’església als anys 40.