Marc Gibert (Vallirana, 1980) és el president del Rugby Club Martorell, una entitat que, després d’haver passat hores baixes i desaparèixer temporalment, mira de trobar un forat en el món de l’esport local. El RC Martorell té un equip femení i una escola per a majors de 6 anys de creació recent.

Què hi ha de cert en el tòpic aquell que el rugbi és un esport de rufians jugat per cavallers?

El rugbi és un esport que vist des de fora pot semblar brut i violent, practicat per gent sense un ordre ni control. Però la realitat és completament diferent. Cert és que es tracta d’un esport de contacte, però no és esport violent, només són cops, no hi ha agressivitat en el contacte. És un joc que necessita molt d’ordre: cada jugador té una funció molt específica dins del camp. Per començar, ens dividim en dos grups, davanters i tres quarts, cada grup amb tasques diferents, i dins de cada grup cada jugador té funcions molt específiques. Fins que no s’entén això, el joc és un caos. En acabar un partit, la rivalitat es deixa al camp. És aquí on segurament es demostra la cavallerositat dels que juguen a rugbi.

Què li diries a algú que té certa recança a la pràctica del rugbi per la por de les lesions?

Qualsevol esport té risc de lesions i el rugbi no n’és una excepció. Però si un fa una bona pretemporada, s’està ben preparat i es fa un bon escalfament, ja sigui abans d’un partit o abans d’un entrenament, ningú no té per què fer-se mal. No es lesiona gent a cada partit, ni de bon tros. Moltes vegades se surt del camp amb algun cop, però res que no se solucioni amb uns dies de tranquil·litat. La diversió del joc compensa amb escreix tot això.

Segueix vigent en el rugbi amateur el tercer temps o la competitivitat l’ha enviat a millor vida?

Hi segueix vigent. És de llarg el que diferencia el rugbi de la resta d’esports. En acabar el partit, trobar-te amb el contrari i convidar-lo a beure i menjar alguna cosa, parlar del partit, de la temporada… això és únic! A poc a poc en els tercers temps vas coneixent jugadors d’altres clubs, i temporada rere temporada te’ls tornes a trobar i vas fent amics. És gent que només veus dos cops a l’any, però és gràcies al tercer temps que la vas coneixent.

Com és que a la plantilla hi ha tanta disparitat d’edats?

El rugbi és un esport que enganxa. Qui el prova, s’hi queda enganxat. Si ho proves de jove, t’hi quedes molts anys; si ho proves de més gran, t’hi quedes fins que el cos aguantí. Calen molts tipus de jugadors: uns de ràpids, uns de forts, uns de tècnics, uns amb experiència… Tot això fa que tothom tingui cabuda en un equip de rugbi.

Per què teniu la simbologia d’una creu vermella sobre fons blanc? I els colors de la samarreta? Com va anar la tria?

La creu és l’escut templer. Es podria dir que el club és una espècie d’orde que es regeix per l’honor en el camp de joc i el sentiment d’equip. Els colors són el vermell i el negre, pel pont del diable. La tria es va fer ja fa més de 13 anys.

Enguany es pot considerar que heu fet una bona temporada, oi?

Hem fet una molt bona temporada. Hem de tenir en compte que en fa 3 vàrem haver de jugar fusionats amb un altre equip per falta de gent. En fa dues, vam quedar fora de competició pel mateix motiu. Però la temporada passada vàrem tenir una gran injecció de gent nova, molt jove i amb moltes ganes de jugar. Amb més dies d’entrenament, molt treball i ganes, aquesta temporada hem pogut presentar prou jugadors a tots els partits, no hem tingut grans lesions, hem gaudit moltíssim jugant i, per arrodonir-ho, només hem perdut 3 partits de 14. Hem quedat subcampions de lliga. Crec que es miri com es miri, ha estat una gran temporada.

Quins són els valors del rugbi que pot aprendre la canalla? En rugbi no es tracta d’estomacar-se?

En el rugbi es pot apendre molt: actitud de respecte davant del contrari i la importància del treball en equip, vital en aquest esport. A l’escola es treballa molt que els nens se sentin realitzats mentre juguen a rugbi, no obsessionar-se tant en l’èxit o el fracàs. No es tracta d’estomacar-se, es tracta d’aprendre un esport diferent, de fer nous amics i, sobretot, de passar-ho bé. L’escola del Rugby Club Martorell es fa tots els dissabtes al matí a Torrent de Llops.

Pel que fa a l’equip femení, sembla que ha arrencat amb bon peu.

Ha estat al·lucinant. El que va començar amb una pregunta via Faceebook de si teníem o no equip femení va transformar-se en un boca-orella i en menys d’un mes teníem la primera reunió amb 13 assistents. En 15 dies, al primer entrenament va haver-hi més de 20 noies. Està funcionant molt bé, és un gran grup. S’han cohesionat molt i molt de pressa. Falta molta feina per fer, molt per apendre, trobar noves jugadores… Però estem convençuts que l’any vinent estaran en lliga i que serà un gran equip de rugbi

Si qualsevol persona o jo mateix volguéssim formar part del RC Martorell, què s’ha de fer?

Gairebé qualsevol persona té cabuda al Rugby Club Martorell, nens i nenes a partir de 6 anys cap a l’escola, dissabtes al matí. Adults, ja siguin homes o dones, cap als equips sèniors. I ja estem pensant en un equip de veterans per si algú vol jugar però a un nivell de no competició. Es poden posar en contacte amb nosaltres a través de club@rugbyclubmartorell.com. També poden visitar la nostra web: www.rugbyclubmarotrell.com. Tots els jugadors hi seran benvinguts!

Andreu González Castro

www.gonzalezcastro.net