Benvolgut senyor Rius, Soc immigrant, vaig arribar aquí sense papers i després d'uns mesos els he aconseguit perque he trobat feina, ara soc legal. Desde que he arribat a aquest país quasi ni m'he integrat amb els nadius, a la feina vaig a dinar amb amics del meu país d'origen, no amb els companys d'aquí. De fet, tinc dificultats de comunicació amb la gran majoria, no parlo el seu idioma i no entec res del que em diuen, per aixó molt sovint em desespero i els hi parlo directament amb el meu idioma. Visc en un "gueto", em relaciono amb gent del meu país, parlo en el meu idioma natal, menjo el menjar del meu país i tinc els meus horaris, no els seus. No m'he adaptat al seu sistema social, no hi crec, confio en que tard o d'hora arribi aquí alguna cosa semblant a les conviccions socials que tenim al meu país. No soporto moltes de les seves actituts, moltes vegades les critico, considero que no són gens cíviques i em cabrejo quan critiquen les meves. Com he dit abans no parlo el seu idioma, de fet vaig venir aquí sense parlar-ne gens ni mica, suposo que fins d'aquí uns anys no podré mantindre una conversa amb un nadiu, que m'entengui i fer-me entendre. Vaig venir perque al meu país no hi havia feina, necessitava guanyar-me la vida. De fet els calers que aconsegueixo estalviar els envio al meu país d'origen, no els deixo aquí exceptuant les meves despeses. Els primers mesos els vaig passar a casa d'amics del meu país que em van acollir i també ajudar econòmicament. Soc de Martorell i visc a Xina. De vegades les coses canvien en funció des d'on les mires. Cada dia entenc més als immigrants que van arribar a casa meva i menys la gent que els critica gratuitament. |