CUP: «Roben al poble per enriquir els bancs»

La CUP alerta que, totes les institucions públiques, per activa o per passiva, s’han convertit en instruments d’espoli de la ciutadania i enriquiment dels bancs, amb el consentiment de la classe política.

L’enèsim capítol del robatori massiu de rendes de les classes populars cap al gran capital l’ha escrit aquesta setmana el govern del Partit Popular amb el refinançament de Bankia, un dels bancs que més clarament escenifica la relació entre màfia política i financera. Altra vegada, doncs, dels diners de tots se’n regalarà una part més que significativa a un banc privat, per tal que aquest segueixi donant dividends al mercat, única garantia de supervivència.

Des de 2008, els governs de PSOE i PP hauran abocat una xifra propera als 100.000 milions d’euros al sistema financer espanyol. A les quals cal sumar les ingents quantitats de diners públics que el govern espanyol, com els altres governs europeus, han injectat al Banc Central Europeu perquè aquest actuï com a prestamista dels bancs privats: presten diners públics a l’1% perquè els bancs privats al seu torn els prestin a les institucions públiques, com els ajuntaments, al 5 o el 6%. Un espoli en tota regla a les arques públiques, amb el qual s’ha traspassat el deute privat a deute públic.

Fa escassament dos mesos el govern va obligar els ajuntaments a presentar les factures pendents de pagaments a proveïdors. Un cop a les mans de l’Estat, aquest va obligar els ajuntaments a signar crèdits ICO a un interès entre el 5 i el 6% per fer front al pagament d’aquestes factures. Interessos que cobrarà la banca privada i que aquesta finança amb els diners públics adquirits a l’1%. I interessos que òbviament hauran de sortir dels encongits pressupostos municipals, a base de retallades i majors càrregues fiscals sobre la població. Un dels molts exemples quotidians de l’estructura política de refinançament dels bancs privats a costa dels drets socials.

L’aposta ideològica de l’Estat i els seus principals partits, PP, PSOE i CiU, de salvar a tota costa uns bancs privats l’actiu dels quals es basa en la mentida especulativa de la construcció, està portant les institucions públiques a retallar serveis, encarir impostos i taxes i, en general, a fer pagar als més pobres la festa dels rics.

Aposta que d’altra banda amputa a les institucions públiques la capacitat de mantenir uns mínims dignes d’atenció social i de desenvolupar polítiques de reactivació econòmica, alhora que els atorga el trist paper de recaptadores d’impostos per a la banca.

Resulta evident que en aquest escenari als ciutadans i ciutadanes només els queda la reorganització política fora dels partits que han legitimitat i legitimen aquesta estructura de poder, així com la desobediència i la insubmissió com a recursos per defensar el dret davant del robatori generalitzat. I els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania, els tocarà preguntar-se ben aviat si accepten fer el paper de retalladors i recaptadors al servei de la banca, o assumir el principi de la forçosa rebel·lió ciutadana que s’ha de donar en un futur proper.