La prorrogació d´una petita mostra de gravats antics és un fet insòlit.  Però la fita bé que ho mereix.  Aquesta any es commemora el bicentenari de la publicació del primer volum (de dos) del Voyage pittoresque et historique de l´Espagne d´Alexandre de Laborde, que va anar apareixent per fascicles fins 1820 i que va quedar incomplet per dificultats econòmiques de l´editorial.

El Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d´Art de Catalunya exposà un conjunt de 86 obres que aplega peces procedents de col.leccions privades –com la galeria Artur Ramon de Barcelona– i 38 del fons Laborde del citat del MNAC, així com dotze llibres de l´època relacionats amb l´obra de Laborde i una arqueta andalusí del Museu de la Catedral de Tortosa.  Cal destacar també una aiguada de 1803 del Pont del Diable de Martorell, a més d´esplèndides vistes paissatgístiques de Barcelona i Catalunya extretes de la primera part del Voyage.

D´un total de doscents dibuixos conservats a la Biblioteca de l´Institut Nacional d´Història de l´Art de París, es mostren per primer cop a terres catalanes una sel.lecció de 22 gravats de Laborde i d´altres col.laboradors del seu equip “d´exploradors” –Jacques Moulinier, François Ligier, Bourgeois de Castelet–.  L´importància d´aquests dibuixos no roman solament en la qualitat del traç, sinò en la representació de iaciments arqueològics i de monuments que han quedat devastats amb el temps.

L´interès d´Alexandre de Laborde (París, 1773-1842) pels paissatges d´Espanya responia més aviat a raons militars que turístiques.  Fill del marquès Jean-Joseph de Laborde, Alexandre serví a la causa revolucionària a les campanyes austríaques de 1789, encapçalant els regiments hússars de Bohèmia.  Als èxits d´aquesta primera experiència en càrrecs d´exploració de nous territoris per establir estratègies d´invasió geogràfica, Laborde es presentà com a guia de Napoleó a Espanya durant l´any 1808, raó que serví d´excusa per publicar el seu Voyage pittoresque et historique i que tingué una continuació en la obra Itinerari descriptiu d´Espanya, editat un any després.

Fou director del programa de ponts i calçades del departament del Sena abans de ser nombrat diputat a París l´any 1822, quan s´oposà a l´intervenció militar a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.  Implicat a l´insurrecció que obligà a Carles X a exiliar-se l´any 1830, es reciclà com ajuda de camp del rei Lluís Felip.

Escriptor polifacètic, Alexandre de Laborde no va aconseguir cap èxit posterior al seu Voyage, ple de referències folklòriques –i sovint prou xenòfobes– de les seves passejades per terres espanyoles.  La perfecció dels dibuixos que acompanyaven els seus escrits (com la vista del Pont del Diable, reproduïda per Florent-Fidèle-Constant Bourgeois de Castelet) beneficià sens dubte les ventes del seu llibre, tot i que per diversos problemes de financiació quedà inconclusa l´any 1820.

Recuperat en 1958 per l´MNAC, el fons Laborde fou un referent per altres llibres de viatges similars d´Espinàs, Cela, Delibes o Labordeta, a més de font d´inspiració per molts quadres de postal de Mir, Sorolla, Russiñol o Fortuny.  El pintoresquisme, un gènere molt estimat pels romàntics anglesos, fomentà posteriorment un dels principals reclams del turisme (amb una doble moral política de conquesta cultural) i d´enriquiment intel.lectual, a més d´obrir un nou camp filosòfic a l´apropiació de la realitat que esdevindria el veritable orígen epistemològic de la fotografia...  Però aquesta serà una altra història.

Iván Sánchez