Segona convocatòria del taller Com podem aprofitar millor els aliments per a aprendre a comprar, conservar i cuinar els aliments i, d’aquesta manera, evitar llençar-ne. L’activitat s’emmarca en la Setmana Europea de la Prevenció de Residus que enguany se centra en el malbaratament alimentari. A Catalunya la campanya està coordinada per l’Agència de Residus de Catalunya amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Àrea metropolitana de Barcelona. El taller es va fer dissabte passat al Mercat Municipal de les Bòbiles i, demà dimecres, es repetirà a l’escola Mercè Rodoreda, a partir de les 5 de la tarda.

En el taller es treballarà el valor dels aliments i els impactes del malbaratament; els hàbits de consum i com aquests es relacionen amb el malbaratament; eines de planificació, tècniques de conservació i cuina amb mesura; i es farà una demostració de cuina d’aprofitament. L’activitat és gratuïta, les places són limitades i, per tant, cal inscriure’s trucant al 937 753 434 o enviant un correu a mambient@martorell.cat. Les conseqüències del malbaratament alimentari són moltes i diverses: ètiques, econòmiques, ambientals o de seguretat. La producció d’aliments al món és 1,5 vegades més gran que la demanda, però no tothom hi pot accedir de la mateixa manera. Segons l’ONU es malbarata un terç del menjar que es produeix al món. Els consumidors són els principals responsables del malbaratament alimentari a Europa: el 42 per cent dels residus de menjar es generen en l’entorn domèstic. A Catalunya, segons un estudi encarregat per l’Agència de Residus a la UAB, és el 58 per cent el malbaratament que es produeix a les llars, seguit dels supermercats (16 per cent), l’hosteleria (12 per cent), el comerç al detall (9 per cent), càtering (4 per cent) i mercats municipals (1 per cent). Cada català és responsable que 35 quilos de menjar acabin cada any a les escombraries, que es correspon al 7 per cent del que adquireixen les famílies, els restaurants i els comerços. Si reduïm la quantitat de residus alimentaris a les nostres llars podem arribar a estalviar gairebé 600 euros per any i llar (112 euros per habitant i any).

Cal revisar els nostres hàbits a l’hora de comprar, conservar i cuinar els aliments. Per exemple, comprar les quantitats adequades, dosificar els aliments, examinar amb atenció les dates de caducitat, respectar la cadena de fred, organitzar de forma lògica els aliments a la nevera, netejar el frigorífic regularment, cuinar les restes d’altres àpats o fer compost.