El periodista i escriptor, Rafel Nadal, ha passat de nou per Martorell, coincidint amb la Fira del Llibre de Sant Jordi, per presentar a la Biblioteca la seva tercera creació novel·lística: La maledicció dels Palmisano. L’autor situa l’acció en el període d’entreguerres en un poble del sud d’Itàlia i narra el destí de dues famílies: els Palmisano i els Convertini a través dels joves Vitantonio i Giovanna. La presentació va anar a càrrec del periodista Eduard Pujol i va presidir l’acte l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa. Després de novel·lar històries familiars del passat a Quan érem feliços (Destino, 2012) i a Quan en dèiem xampany (Columna, 2014), el periodista i col·laborador a TV3, RAC1, 8TV i La Vanguardia, Rafel Nadal, ha construït una història de dues famílies, els Palmisano i els Convertini, una de burgesa i una altra de pagesa, que viuen en un petit poble de la Púlia, al sud d’Itàlia. L’autor va explicar que els personatges que hi apareixen són ficticis, però s’ha inspirat en un fet real. El periodista afegeix que ha volgut situar la història a Itàlia i no a Catalunya per evitar que els lectors prenguin part a favor o en contra dels personatges segons la seva ideologia.
A la presentació, el periodista martorellenc, Eduard Pujol, va desvetllar que el llibre és fruit d’un viatge del Rafael l’estiu del 2011 al sud d’Itàlia.
I també ahir a la tarda, els exalumnes d’El Correa, Josep Rodríguez i Lluís Garcia, van presentar el documental Aquell Martorell de quan anàvem El Correa, sobre la història d’aquesta escola, entre 1943 i 1980. Una selecció d’imatges i d’instantànies acompanyades de músiques i sons propis de l’època. A l’acte hi va assistir l’alcalde, Xavier Fonollosa, la coordinadora de l’Àrea de Serveis a les Persones i regidora d’Ensenyament, Núria Canal, i la regidora de Benestar Social i Joventut, Cristina Dalmau. Lluís Garcia explicava que les imatges són un fidel reflex del Martorell d’aquells anys en què anàvem a escola.
El passi documental va intercalar fotografies d’alumnes d’El Correa amb imatges en moviment del Martorell de l’època: la Quadrilla infantil dels anys 20, de les colònies d’estiu de Falange espanyola, filmades en 9,5 mil·límetres els anys 50, imatges dels anys 60 d’El Pla, l’estació de FGC i una vista general del Barri de Buenos Aires. També la CNS als anys 70, l’antic pont del riu Anoia, la construcció del pont Prínceps d’Espanya o la volta ciclista que sortí del Pont del Diable de Martorell. Josep Rodríguez es mostrava orgullós del muntatge.
L’alcalde, per la seva part, va dir que des de l’Ajuntament impulsen i donen suport a col·lectius, com el dels exalumnes del Correa, que fan coses per Martorell.
El Correa va ser projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, pare del racionalisme català, l’any 1930. Cinc anys més tard es va col·locar la primera pedra de l’edifici, però la construcció va ser interrompuda per la Guerra Civil i l'arquitecte no va poder completar la direcció del projecte, un fet que va provocar que l'obra es veiés força modificada respecte al projecte inicial. El 1943 va quedar inaugurat. L’escola es va dir El Correa en honor al governador civil de l’època, Antonio Federico de Correa Wellington, qui va fer un donatiu de 50.000 pessetes per acabar-lo de construir. Posteriorment, l’escola va rebre el nom de Montserrat i actualment l’edifici allotja l’Institut Martorell.