"El pas a les energies renovables no és una opció, sinó una necessitat imperant. Amb el ritme actual, els combustibles fòssils s'acabaran l'any 2060". Així ho va afirmar l'enginyer i president del Col•lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES), Carles Riba, al debat sobre energia i sostenibilitat, organitzat pel Fòrum Social del Baix Llobregat, que es va fer aquest dimecres a El Círcol. Hi va intervenir el primer tinent d'alcalde, Adolf Bargués, i els delegats de CCOO i UGT a Inovyn Solvay, Raúl Martínez i José Antonio Martínez. Els recursos naturals són generosos, però finits. La meitat de les reserves mundials són de carbó, el combustible fòssil més contaminant (51%), seguit del petroli (23%), el gas natural (19%) i l'urani (7%). Els combustibles fòssils són el 80% de la base energètica mundial i tenen una base esgotable en poques dècades, si no canviem els comportaments, ha advertit Carles Riba.
La crisi de 2008, segons l'enginyer, amaga una altra crisi: la fi del creixement malbaratador del sistema econòmic actual que ja no pot continuar més a causa dels límits dels recursos fòssils. Per Riba, és necessari difondre les veritables causes de la crisi i despertar la consciència davant d’un canvi de paradigma, on la clau de volta serà la Transició Energètica vers fonts d’energia renovables en el termini de poc més d’una generació i que afectarà tots els àmbits tecnològics, socials, polítics i culturals. Les accions s'han d'orientar a l'estalvia energètic, tot reaprenent el valor dels recursos, i la substitució progressiva dels recursos energètics no renovables per renovables. El primer tinent d'alcalde i regidor de Medi Ambient, Adolf Bargués, va fer incidència en la necessitat d'impulsar, també des de l'administració local, accions que afavoreixin el pas a les energies renovables. Bargués va assenyalar que els costos energètics actuals afecten les famílies però també el teixit productiu, eminentment industrial.
Els delegats de CCOO i UGT a Inovyn Solvay, Raúl Martínez i José Antonio Martínez, van reconèixer certa preocupació per la qüestió energètica que podria afectar la indústria química, un dels sectors d'ocupació més estable, segons Raúl Matínez (CCOO), qui va reclamar un canvi en el model productiu per tal d'abaratir costos energètics.
Entre d'altres factors, és necessària una estabilitat energètica i una visió de continuïtat per a que l'empresa realitzi les inversions econòmiques pertinents.