La martorellenca Mar Casas va perdre el seu fill de 7 anys a la piscina de Martorell l’any 2008 per mort sobtada. En els llibres d’autoajuda i en els tallers de creixement personal va trobar les forces necessàries per recuperar la il·lusió de viure. Ara, ha volgut plasmar la seva experiència i tot el que ha après en el llibre La nina invisible. Hay algo en ti que este mundo necessita, que ha presentat aquest dijous a la Biblioteca. A l’acte hi ha assistit l’alcalde Xavier Fonollosa i el regidor de Cultura, Museus i Patrimoni, Sergi Corral. El 20% dels llibres venuts el destinarà a l’associació d’autisme ASSOTEA Martorell.

Per què va decidir escriure aquest llibre d’autoajuda?

He estat molt reptada en l’àmbit social, econòmic i familiar. Tinc una nena amb autisme, un nen amb hiperactivitat i vaig perdre un fill a la piscina de Martorell l’any 2008 per mort sobtada. L’escriptura sempre m’ha ajudat a escapar d’una infantesa que no m’agradava, amb una mare malalta i un pare que treballava fora de casa. Em vaig quedar embarassada molt jove i vaig haver d’espavilar-me per mi mateixa. Després de la mort del meu fill, un dia, vaig sentir una conversa al carrer especulant sobre què li havia passat…Aquest fet em va fer despertar, i vaig començar a llegir llibres de creixement personal i a participar d’esdeveniments de desenvolupament. Vaig pensar que, si jo havia pogut superar certes coses, havia de compartir-ho.

Per què el va titular La nina invisible?

Perquè hi ha moltes coses invisibles a l’ull humà. Hi ha alguna cosa en tu que aquest món necessita, com diu el subtítol del meu llibre, i cal trobar-ho. Hi ha molta necessitat d’il·lusions i de somriures, i em semblava egoista no compartir el què havia trobat dins meu.

Explica la seva història personal al llibre?

El llibre està basat en la meva experiència personal, però no és totalment autobiogràfic. Hi ha una part de la meva vida, però també incloc exercicis, llibres que he llegit i coneixements que he captat de professionals de l’àrea del creixement personal.

Està preparant dos llibres més. Què ens pot avançar?

Estic escrivint el llibre Un nuevo amanecer, que parla de la mort i de la pèrdua d’un ésser estimat. Crec que no hi perdem res, perquè res ens pertany, i que la mort és un nou principi, un altre estat de consciència. Vull ajuntar aquests dos mons, la vida i la mort, per demostrar que realment no ho són tant. El segon llibre es dirà Golondrina. Más allà del horizonte per conscienciar sobre les persones amb capacitats diferents, ja que encara hi ha molt de desconeixement i les famílies ens sentim molt soles.