El Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de la Direcció General del Medi Natural, ha realitzat un nou estudi de seguiment de la població del mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) per tal de conèixer no només la seva distribució territorial sinó també per avaluar la seva evolució i capacitat d’expansió. El treball s’ha desenvolupat durant l’any 2006, i l’objectiu ha estat intentar trobar la manera de posar fre a la seva expansió. A partir d’aquest estudi s’ha pogut constatar que el mosquit tigre es troba actualment en 26 poblacions catalans i ja es troba a la veïna població de Castellbisbal. El Guarda Forestal de Can Cases, Josep Martínez, diu que la presència del mosquit tigre podria detectar-se aquest mateix any a Martorell.

Martínez recorda que Martorell té un conveni amb el Consell Comarcal per controlar el mosquit autòcton. Ara, dins del conveni, es planteja un nou repte com l’elaboració d’un estudi per quan es detecti la presència de l’espècie asiàtica a Martorell.

El mosquit tigre es caracteritza pel color del seu abdomen punxegut i potes, de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista. Dues característiques que s’han de tenir en compte a l’hora d’identificar aquesta espècie de mosquit, i no confondre’l amb d’altres que se li assemblen.

L’adult té unes dimensions compreses entre els 2 i 10 mm. Com altres espècies de mosquit, el sexe hematòfag (s’alimenta de sang) és el femení, el qual presenta una trompa fins i tot allargada (probòscide) que utilitza per picar i extreure sang dels mamífers, de la qual aprofita les proteïnes que necessita per al desenvolupament dels ous. Els mascles de l’espècie, a l’igual que els d’altres mosquits, s’alimenten de líquids vegetals. Posen els ous a l’interior d’envasos que continguin aigua, tant si són artificials com naturals, és a dir, poden ser pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, galledes, pots, platets de sota els testos, forats d’arbres i roques. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 7 dies.

El mosquit tigre és una espècie d’activitat diürna. Les seves picades són més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons. Causen molèsties a tota la població, però principalment a la gent gran i la canalla i produeixen una important disminució de la qualitat de vida.

L’estudi del 2006 ha estat dirigit a localitzar els indrets on aquest insecte pon els ous. Per tant, la millor manera és controlar els punts on es pot emmagatzemar aigua per evitar la seva proliferació.