aMartorell.com

L�App cultural de l�Ajuntament de Martorell   
Pàgina principal >> Societat >> Història de Martorell. Barris: La Vila
Noticia

Història de Martorell. Barris: La Vila

17/02/2009

Comparteix

El nucli alt medieval

 

L’estructura urbana de Martorell en els primers segles de l’edat mitjana va estar condicionada per la seva posició estratègica: Martorell fou construït de manera esglaonada sobre la falda de la serra de les Torretes, al peu del camí del Mercadal, entre l’Anoia i el torrent Pregon, a l’entrada del Congost. El nucli inicial s’estenia des del torrent de Rosanes, a l’Anoia, prop del gual del camí, i l’actual carrer de Sant Antoni, per allargar-se posteriorment fins al Portal de les Hores. L’espai que avui forma la plaça de la Vila fou molt possiblement l’àrea on s’intensificà l’activitat mercantil. Aques fet explicaria la característica forma de la plaça: pròpiament un eixamplament del camí. En un segon moment, segurament encara dins el segle XI, aquest espai va ser emmurallat, definint així un recinte que arqueològicament ha estat força ben identificat.

 

L’existència de Martorell possiblement es remunta als inicis del segle XI. De fet, la primera menció del nom en un document apareix el 1032, fent referència ja a l’existència del mercat, a les hores situat a l’actual plaça de l’Església.

 

La vila estava encerclada per muralles segurament des del primer moment de la seva fundació; el testimoni més antic que es coneix va ser trobat al carrer Revall núm. 65 l’any 1969. Es tracta d’un tram de muralla del segle XI. Les muralles tenien portals per accedir a l’interior de la vila; els més antics coneguts són el Portal de les Hores (segles XI-XII) que estava adossat a una torre (a l’indret de l’actual torre del Campanar de les Hores), i el Portal del Mercadal o d’Anoia.

 

Aquesta muralla era reforçada amb valls o fossats, de manera que el nom del carrer del Revall (el vall inferior) encara ho recorda. També el carrer Lloselles, antigament anomenat del Vall, pren el nom de la referència al vall superior. En aquest sector, però, el vall era a la part inferior, i després d’un marge (el Marge gros) que el separava de la muralla. L’espai que es formava entre el Marge gros i la muralla era aprofitat per a usos diversos i possiblement per instal·lar-hi horts i corrals.

 

Una expansió lineal

 

En els segles XIV i XV Martorell s’engrandeix seguint el traçat del camí que porta cap el Pont del Diable. Així es formarà el carrer de la Font (l’actual carrer Anselm Clavé), que rebia el seu nom pel fet de portar fins a la font que hi havia a l’actual plaça de les Germanes Maestre. Aquesta font era situada al costat del carrer de la Cambreta, nom que li be al carrer de l’existència de la font, que era coberta antigament amb una volta i formava una petita cambra. La presència d’aigua en aquest indret afavorirà la concentració de l’activitat manufacturera, de manera que trobarem aquí referència a la presència d’un molí, mogut amb l’aigua d’una basa omplenada amb l’aigua que brollava a l’indret.

 

La formació del carrer de Pere Puig (anomenat carrer Nou), resulta proa explícita pel que fa a la manera allargassada com es desenvolupa Martorell.

 

Ara el poble s’estén vers l’hospital, que inicialment s’havia construït fora muralles (l’actual capella de Sant Joan). De manera progressiva, cada expansió anirà acompanyada d’una ampliació de les muralles, tot i que conforme avança el temps, la seva estructura serà més simple. A la zona del carrer Nou, la muralla inferior pràcticament la formaven els murs del darrera de les cases, i poc més. A l’extrem del poble trobarem el portal de la Creu, nom que li ve de l’existència d’una creu de terme a l’espai de la plaça que avui porta a aquest nom.

 

La vila, a la Baixa Edat Mitjana, va quedar perfilada de la següent manera: hi havia un sol carrer dividit en quatre trams; el carrer Anoia (actual carrer Santacana des del riu fins al carreró de Sant Antoni), la plaça del Pou (actual plaça de la Vila, des del carreró de Sant Antoni fins la plaça de les Hores), el carrer de la Font (actual carrer Josep Anselm Clavé, des de la plaça de les Hores fins a la Cambreta), i el carrer Nou (actual carrer de Pere Puig, des de la plaça de les Germanes Maestre fins davant de la plaça de la Creu).

 

La muralla seguia el traçat de l’actual carrer del Mur, baixava per la Cambreta fins arribar al Portal de la Font. Després, probablement al segle XV, s’allargà per darrera del carrer Nou fins tancar al Portal de Subirats o de la Creu, davant de l’actual plaça de la Creu. Aquesta muralla era coneguda popularment com a Mur, i aquest topònim ha quedat fixat en el nom de l’actual carrer.

 

A l’entrada i a la sortida del carrer hi havia les portes principals de la muralla, anomenades: Portal de l’Anoia (segle XIV), a la part occidental, i Portal de Subirats o de la Creu (segle XV), a la part oriental. El nom de Subirats és probablement una derivació de sobirà, que significa superior. Existien a més altres portes, com el Portal de les Hores (segles XI-XII), que donava pas al fossat del Revall, el Portalet de les Hores, el Portal de la Font (segles XIII-XIV), el Portalet de Mercadal (segle XII) i el Portalet dels Frares.

 

La comunicació del Vall i el Revall amb les muralles es feia amb una passos estrets que coincideixen amb l’emplaçament dels actuals carrerons de la Independència, Aigua, Sant Antoni, Llibertat, Flors, Cambreta i Bailon. Amb el pas del temps les muralles van esdevenir obsoletes i van ser engolides per la construcció de les cases, quan no enderrocades.

 

L’expansió de la Vila

 

Progressivament la població de Martorell anirà augmentant i es donarà pas a la formació del carrer de Dalt; del carrer de Caputxins, al camí que portava cap al convent, construït cap a finals del segle XVII i inicis del XVII; a la formació del barri de la Mina i les primeres cases on al segle XIX s’obriria la nova carretera de Madrid, afavorint la formació del carrer del Mur, el 1863. El creixement urbà d’aquesta època contribuirà a la construcció de cases al carrer de Sant Francesc i al seu entorn, al carrer de Sant Josep i, finalment, a l’obertura del carrer de Vistalegre, que avui formen el barri de Rosanes.

 

La continuació d’aquest moviment expansiu va ser la pretesa modernització urbana endegada la dècada de 1920. Si per un costat és en aquest moment quan es construeixen alguns edificis singulars als carrers centrals, també ho és que comportarà la destrucció definitiva dels porxos de la plaça de la Vila i del Portal de les Hores (el 1925), entre altres estructures del Martorell medieval.

 

L’expansió més moderna la constituirà la construcció dels anomenats “pisos Santacana” propers a la piscina municipal coberta. Aquesta construcció, de primers dels anys 1960, va ser ja força controvertida per la inundabilitat dels terrenys on es va fer. És aquest fet el que dóna al lloc el nom de “les illes d’en Santacana” i que finalment ha donat al barri el nom de “barri de l’Illa”.

 

 

La reculada demogràfica

 

Avui el barri de la Vila, el nucli inicial de Martorell, és l’àrea menys poblada. L’inici d’aquest procés es remunta a mitjans dels anys 1960, quan l’eixamplament de la carretera (l’actual carrer del Mur) va comportar l’enderrocament i la mutilació de tots els habitatges del costat esquerra, segons es va en direcció a Barcelona. La majoria de les cases van perdre les seves condicions d’habitabilitat, de manera que molts ocupants es van traslladar als nous pisos que els van facilitar al barri de Buenos Aires. La construcció de l’autopista A-7 també va comportar greus afectacions al barri, especialment a l’extrem dels carrers de Pere Puig, de Sant Josep i de Vistalegre i la plaça de la Mina.

 

L’expansió creixent de Martorell a l’altre costat del riu i, en especial, a la zona del Pla, més solejada i menys humida, va possibilitar una oferta immobiliària que va enfonsar la Vila en un camí de degradació. Les actuacions urbanístiques recents, amb la pretensió d’afavorir la recuperació demogràfica, s’han dut a terme des de models urbanístics força especulatius, basats en els blocs d’habitatges i deixant de costat la tipologia urbana pròpia de la zona. Els darrers intents per urbanitzar les zones inundables dels horts de l’Anoia, han augmentat el descontent d’una part de la població, que no veu en aquestes actuacions una solució a la recuperació del barri i que contrasta amb l’esforç d’alguns veïns de conservar i rehabilitar els seus habitatges respectant el seu caràcter i tipologia originals.

[ Fer comentari ]

Mariona
25/02/2009
12:49

Molt i molt interessant. Espero que ho recopileu algun dia.

EGB
04/03/2009
16:53

Jo m'he mullat per la Vila, jugant-m'hi els meus calers. Aquest és el típic article de l'anticonvergent rematat. El paràgraf final és alucinant. Fot en boca de la gent el que ell pensa

A EGB
04/03/2009
20:00

doncs a mi ja m'hi està be el que pensa. Li deixo la meva boca sempre que vulgui.

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Març2024

DlDmDcDjDvDsDg
26272829010203
04050607080910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

Publicitat



-->









acpg

acpg





  Un producte de:

www.aMartorell.com