SEMPRE A PUNT
AVUI 10/8/06.  Jordi Graupera 

Es multipliquen les empreses dedicades a l'oci infantil d'estiu i a tota quanta cosa per tenir els nens entretinguts i cansats. La professionalització d'aquest sector va buidant de mica en mica esplais i agrupaments escoltes. I no només perquè hi ha menys nens. Ara els pares busquen empreses de serveis que ofereixin un oci segur i defugen qualsevol compromís. A més, com és natural, molts monitors prefereixen anar allí on paguin. Durant molts anys tothom es reia dels kumbaiàs i molts que ho havien estat en renegaven.  No era modern, ni feia guapo ni interessant ser un escolta. Però els agrupaments escoltes han aguantat el país durant dècades. Han forjat un sentiment patriòtic fet de recórrer el país i de parlar amb els pagesos com si fossin el rebost moral de Catalunya.

El catalanisme dels escoltes es fonamenta en el coneixement d'arbres, ocells i roques que conformen el territori. Que ser català també és poder donar groc a la ginesta. És el que explica que ser a la natura no és només cosa de badocs pixapins, que és pedagògic trobar-se en un espai primigeni, on l'home és fort només si és harmònic i pacífic amb l'entorn. És un catalanisme basat en la comprensió d'una cultura no com una casualitat, sinó com una història que té a veure amb el clima, l'orografia i la geografia, que entén que la toponímia no és arbitrària i que és important saber quin camí du a quin encreuament de quins camins i etcètera.

En l'escoltisme hi ha una moral feta de compromisos públics, de voluntat de servei, de respecte a l'altre i d'esforç. Són els que, al capdavall, tenen com a lema el títol d'aquest article i, això, francament, s'enyora molt a Catalunya.