aMartorell.com

Lloc: TEATRE DEL FOMENT DE MARTORELL (13,04,2014)

Autor/director: Pere Riera.

Intèrprets: Míriam Iscla: (Maite); Cristina Cervià (Lourdes)

Dues dones, normals –segons es miri- dues mares de família estan assegudes al banc d’un parc, una intenta que el seu fill es mengi el berenar, l’altra es desespera parlant per telèfon perquè una operadora de una companyia telefònica li faci cas.

 Dues actituds diferents però alguna cosa les uneix –o potser no-. Però el cas es que es coneixen i després de la primera paraula ja res serà com abans.

      CRISTINA CERVIÀ: ella (la Maite) em posa en llocs extrems, em destarota tot el meu esquema vital, no? Que jo tinc molt controladet... que estic molt conformada amb la meva vida..., el meu nen... el meu home.. i ja està i tot el que ella em planteja em fa perdre l’oremus i... replantejar-me coses.

Les dues mares que se’ns presenten a priori s’assemblen com un ou a una castanya, la Lourdes (Cristina cervià) es una dona a la que en aparença només veu les gràcies del seu fill mentre que la Maite (Miriam Iscla) no sent cap mena de compenetració amb el seu, no sent res i per el que sembla el seu fill tampoc sent res per ella, cosa que fa que sigui inviable una convivència normal entre tots dos.

Aquestes dues dones es troben i com qui no vol la cosa comencen a parlar, es comencen a conèixer i tot sigui dit el públic es comença a espantar, perquè RED PONTIAC es una comèdia, però una comèdia a la que li falta ben poc per convertir-se en una obra de terror.

CRISTINA CERVIÀ: te pinzellades, comencem amb comèdia pura i dura, molt classiqueta –perquè estem assegudes en un banc-podria ser la típica comèdia de sofà i portes, però aquí es el banc d’una plaça i el terror va entrant de mica en mica, en petites dosis perquè la gent no se’ns espanti de cop, però evidentment s’expliquen coses molt gruixudes, jo crec que com que el context es com de comèdia es poden dir encara més grosses.

Un punt entremig difícil, una comèdia segons com es tracti es pot convertir en tragèdia o en un drama, i també al contrari, fent anar els mateixos mecanismes narratius es molt fàcil convertir un tragèdia o un drama en una comèdia.

 CRISTINACERVIÀ.- en alguns col·loquis que em fet desprès de la funció ha sortit algú molt radical que ens deia que això no pot ser, que pot haver mares com la que representa la Miriam, però també ens ha vingut gent dient que coneix mares així, coneix mares que no estimen els seus fills, potser es un cas entre molts milions, però això es dona.

Aquesta es una obra força especial, sense dir-ho mostra unes realitats que ben bé es podrien trobar al carrer, el “joc” entre dos caràcters tant diferents en aparença, en que si be una d’elles es mostra forta i decidida, arrauxada, però calculadora també i l’altre que sembla que te tota la seva vida calculada al mil·límetre, que sembla que la seva vida sigui “perfecte” però que en canvi es troba molt sovint lligada, desesperada i perduda, com si la vida se li escapés entre les mans i aquests dos personatges es troben, però son ben diferents, ben úniques, ben universals.

 CRISTINA CERVIÀ: la Lourdes ho va tapar que un cop el seu marit “un cop” li va alçar la ma, però quant o verbalitza l’altra (la Maite) diu: OSTRES! Aquí, sota aquesta aparença de família perfecte ha passat quelcom i l’altre també diu que quan ella era adolescent el seu pare també li mirava les... allò que dius...ai, ai, ai... insinuen coses com si... potser som com som precisament per tot el que arrosseguem del nostre passat, de la nostra infantessa, per una banda la maite no veu greu el fet de no estimar el seu fill, fins i tot de desitjar la seva mort, però en canvi veu greu –que ho es, eh?- que el meu marit m’aixequés la ma un dia, però clar, ho he passat, ho he oblidat... segueixo la meva vida.

 RED PONTIAC es com he dit una comèdia amb dues actrius amb untalent, força i energia francament envejables, que amb un text que porten des de el 2011 treballant creen un personatges divertits en aparença però que sons com poden arribar a fer una miqueeeta de por.

Un bon text i unes millors actrius, per riure i acoquinar-se, però sobre tot per gaudir.

Joaquim Parera
 

Encara no hi ha comentaris ... i si hi dius la teva?

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 54.37.205.123

Nom	Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
Quins caràcters hi veus?
	>> Publicar comentari >>