aMartorell.com

L?App cultural de l?Ajuntament de Martorell   
Pàgina principal >> Articles d'Opinió >> De federalista a independentista
De federalista a independentista
Article realitzat per: Jordi López Font

[Aquesta nota fou feta el dia 23, tenint en compte els arguments fins al moment. En l’actualitat cada dia més, aquests arguments es reafirmen, i la manera de contribuir ha sigut donant suport a Catalunya SÍ i la candidatura d’Oriol Junqueras]

Formar part de la militància d’un partit polític engloba tenir uns drets i uns deures, però a més a més quan formes part d’aquest tipus de col·lectiu és que els punts en comú són ideològicament. Potser no en la seva totalitat però si en la seva majoria foren al principi de la meva militància dins del PSC, però quan els punts en comú que hi tens cada cop són en menor nombre, i fins i tot xoques frontalment en alguns moments amb el seu discurs, arriba un moment en que et planteges seriosament què vol el col·lectiu i què vols tu; quins objectius té el col·lectiu i quins tu, com un mateix creu que la societat catalana hauria d’avançar i com ho veu la resta dels que t’acompanyen, i sobretot què vol i necessita la societat catalana i l’actitud que adquireix el col·lectiu.

 
Dret a decidir

“Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d'administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides. “

Article 1 Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de l’ONU

Dins dels valors del PSC contempla Catalunya com una nació, tenint la voluntat de gestionar-la amb un fort autogovern, i amb un sentiment catalanista. Recull també la voluntat de construïr una societat oberta amb la resta de pobles d’Espanya, a partir del respecte, en una realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística. Alhora, el PSC sempre ha esdevingut com un partit progressista i amb un fort ideal democràtic.

El dia 13 de setembre de 2009 es va celebrar a Arenys de Munt la primera consulta no vinculant sobre la independència de Catalunya. Aquest fet va plantar una llavor que més tard va anar aflorant per arreu de tota la nostra nació. Però hem de tenir en compte que aquesta llavor fou alimentada anteriorment en bona part per aquella part de la política més arcaica i profunda. Aquell gest és el que la majoria de la nostra nació vol i desitja en l’actualitat; no només els que estan a favor de la independència, sinó també molta part de la societat que encara no sap que votaria o fins i tot de manera negativa; però es volen expressar. Malauradament hi ha gent que encara nega el dret d’un poble, els drets d’uns ciutadans a poder expressar a les urnes amb un SI o un NO. 

Fets com el passat dia 11 de Setembre, es va poder veure com els carrers de la capital catalana foren un exemple de la necessitat de donar com a mínim la possibilitat d’expressar explícitament el dret de decidir sobre el seu futur. Negar els drets d’un poble democràticament, crec que és negar la llibertat, per tant, no puc compartir aquesta decisió.

Fa unes setmanes, membres del PSC, conjuntament amb el PSOE i el PP, van rebutjar al Congrés de Diputats la possibilitat de transferir a la Generalitat la competència de convocar referèndums. Fins a l’actualitat aquesta competència és només exclusiva de l’Estat, i la voluntat dels proposants d’aquesta era de transferir les facultats d’execució per a l’Autorització de la convocatòria de consultes mitjançant referèndum. Aquest fet que com van contrarestar portaveus socialistes “ara no toca”. El PSC no va donar suport a una iniciativa “no legal” argumentant que per donar-hi suport, abans s’hauria de modificar la constitució. La majoria dels catalans ja no dormim a la palla, tots sabem la que vol cadascú.

D’utopia de l’independentisme i realitat del federalisme, a utopia del federalisme i a la realitat d’independentisme

Hi ha vegades que es gira la truita, i quan això succeeix sempre hi han unes causes, el que passa és que s’han de saber o voler veure, o a vegades simplement estar atents per veure-ho al moment i que no et passin per sobre. 

Quan vaig descobrir el federalisme, tot i que a la família sempre havíem mamat d’independentisme, vaig creure que seria més factible aconseguir un acord entre les dues parts que no pas un divorci. Una Espanya federal no seria res de l’altre món, simplement un model estatal amb més autogovern, i donar més eines a les diferents regions.

El Nou Estatut va era un punt estratègic per a fer evolucionar cap a aquella Espanya plural que tenia plantejat per part dels socialistes catalans principalment. Per a Catalunya, era un nou pas per a un autogovern més fort per a poder créixer com a nació, acompanyats de l’estat espanyol. Era un projecte que beneficiava als dos en un principi, però les veus crítiques van anar sorgint.

“Apoyaré la reforma del Estatuto de Catalunya que apruebe el Parlament de Catalunya”

Jo hi era quan el President Zapatero ho va dir. I jo hi vaig creure. Però poc a poc el desencís es va anar estenent. Primerament la oposició del PP, però també parts del PSOE molt rellevant que van alçar una veu crítica. A posteriori gestos com la sentència del Tribunal Constitucional, el no pagament de la falta d’inversions que ens manquen (disposició addicional tercera) i que ja no es va pagar en la darrera època del govern de Zapatero. Molta gent havíem donat suport i havíem cregut en el seu projecte. Decepció.

Actualment i sobretot després de ser uns més dels que han demanat entrar dins del fons de liquiditat, només cal veure com critiquen la nostra gestió dels propis diners, o l’actitud de menyspreu que actua el govern central contra les solucions que reclamem el poble català a la llarga llista de problemes, com inversions, i que no compleixen. Lamentable.

Federalisme és negociar. Però amb qui volem anar a negociar a Madrid. El govern va dir que de Pacte Fiscal res de res, per tant, hauríem d’esperar a que el PSOE torni a guanyar, i es comprometi a poder negociar un estat federal és una minoria el que ho volen? És a dir, quan el projecte federal que volíem a Espanya, ni el PSOE el defensava. Utopia.

Som un alt percentatge que volem la independència, potser no tants la volen per arrelaments culturals o familiars; però econòmicament altres ja la veuen necessària. Ells que també viuen a Catalunya, i es veuen agreujats per l’espoli que vivim dia a dia, i saben que si la obtenim la seva qualitat de vida es veurà beneficiada. Molts d’ells immigrants, veuen com el tracte que rep Catalunya és totalment injust.


Federalisme al PSOE. Ara?

Sempre des del PSC hem mantingut l’ideal d’un estat federal. Tot i semblar la cosa senzilla, el primer entrebanc ja el tenint a la casa del nostre germà, el PSOE. En cap moment han defensat un estat espanyol amb un model federal, en canvi des del PSC si, i era el nostre projecte per Espanya, no el del PSOE.

Vull ser somiador, i potser fins i tot potser era el projecte que tenia Zapatero, però llavors el tren amb rumb cap al federalisme molta gent no el va voler agafar, i ens vam quedar igual que abans. Era la oportunitat idònia i històrica ja que ho haguéssim pogut aconseguir, però tothom ja sap com va acabar...

Fa unes setmanes vam veure com el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, defensava el model federal davant de la forta onada independentista. Amb quina credibilitat si fins ara no ho havien defensat. Crec que pel poble de Catalunya aquest projecte és massa tard.


Tisores i estelades

Les inversions del govern central, tot i aquelles paraules del President Rajoy “debemos estar unidos”, són encara més minses. Un dels motors de l’economia estatal, necessita dotar-se d’infraestructures, vitals per a la seva recuperació, inversions, innovació, ...  Si nosaltres som un motor d’Espanya i el govern central necessita incentius per afavorir la situació econòmica, m’agradaria saber perquè no inverteix en punts estratègics que afavoreixin a Catalunya, i que de retruc ho farien a la resta d’Espanya. És llavors el moment en que el govern de Mas agafa l’estelada, i amaga les tisores.

El PSC ha sigut molt crític amb les retallades socials principalment, però hem de tenir en compte que s’haurien d’haver apostat per una oposició amb propostes, i no només criticar. Possiblement, desconeixement meu, però jo només he escoltat oposició a les retallades, però poques solucions.

Hem de ser forts el proper dia 25 i no podem donar una majoria absoluta a un partit, i hem de tenir en compte no només el que ens diu el cor, sinó també el cap, i veure que hi han opcions amb un projecte nacional clar, cap a la independència, i acompanyats d’un projecte d’un país sensible a les necessitats dels seus ciutadans i que afavoreixin a la majoria, i que atenguin a les situacions socials més complicades.

Hi han d’altres que només venen un projecte nacional, i és on hem de mirar en lupa la seva altra cara de la moneda, altres que el seu projecte nacional és estar amb Espanya més junts que mai; però finalment hi ha uns altres que volen companys de ball però estan sols.

Deixar el PSC deixo molt bones amistats i persones que he tingut el plaer de conèixer, i també deixo molts records que no quedaran en oblit, sinó simplement són part de la meva vida. Un mateix mai pot renegar del seu passat.

A vegades quan els camins es separen, al cap del temps es tornen a unir, altres vegades no.

Sort en el projecte PSC.
Visca Catalunya Lliure!
 
 
Jordi López Font

[ Fer comentari ]

Montilla
06/11/2012
16:58

Molt bé Jordi López! sort que no et vàrem defensar el dia que et vas fer famós, quan l'Acebes us va visitar

Perrot Lo Lladre
06/11/2012
21:34

Si fósis regidor també haguesis dimitit?

chacon
09/11/2012
08:10

si somos independientes, catalunya lliure. que moneda tendremos el € parece que no, la peseta es española. haremos una moneda nueva i unica.

en concha a les 09:36 del dia 21/11/2012 ha replicat...
Si Catalunya finalment fos independent seguirem optant a poguer tenir l'€ aixins com Andorra. Tot i que podriem recuperar la nostre antiga moneda propia que NO és la peseta i menys amb la cara de Franco. LLegir una miqueta d'història d'aquest territori on heu afincat les ancles NO us aniria prou malament als nouvinguts de fa més de 30 anys
jodefa
09/11/2012
10:24

ahora donde irás a medrar, alma de cántaro?

UNA EX PSOE
10/11/2012
13:47

Yo personalmente creo que aqui en Catalunya a los del PSOE se os a ido la olla.Os contradeciis entre vosotros mismos, y asi el PSC, es una MALA copia del PSOE por eso yo aqui en Catalunya he dejado de votaros, y menos en Martorell, cuando delnte mio el Sr Arque celebro que a España le anularan un gol.Por eso estais como estais, perdiendo escaños a raudales.No os dais cuenta? que la verdadera base del Socialismo siempre fue el Inmigrante? Y vosotros vais y os haceis Independentistas, asi os va

en Garnatxa peluda a les 17:58 del dia 11/11/2012 ha replicat...
EL PSC INDEPENDENTISTA????????????!!!!!!!!!!! ESTÀS COM UN LLUM NENAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!! Si un cas, emigració (emigrant) carinyo......
Roobinjut
21/11/2012
09:30

Un bon article, Jordi. Una bona refelxió prou meditada. En definitiva un bon encert !!

catalana
28/12/2012
12:23

Mira noi, penso que molts catalans estem ben tips d'Espanya, el PSC va tenir diputats a Madrid per defensar l'Estatut i no va moure ni un dit a favor del PSOE i PP. Catalunya és una Nació i té el Dret de ser el que va ser i d'arcaic res i menys una Untopia. Sabem el que volem. Noi ho sento has fet un bon escrit, però Catalunya vol caminar endavant a la seva llibertat com un País lliure i tindra la moneda que vulgui ni més ni menys.

en catalaneta a les 08:20 del dia 10/01/2013 ha replicat...
esteu segur que tindra la moneda que vulgui? amb que estem pensant, sop boigos.
catalana
28/12/2012
12:27

No pots signar Visca una Catalunya Lliure si penses en un Federalisme

yo!
09/01/2013
18:41

Simplemente os equivocais aquellos que piensan que hacerse más pequeños, poner una frontera más hacer un estado más pequeño es la solución a nuestros problemas, yo no creo en los nacionalismos, no creo en el nacionalismo catalan, ni español, ni aleman........... tenemos que exigir una europa unida que empieze desde cero que dejemos de pensar en el yo pesemos en el nostros, ni fedaralismo ni independesntismo, yo creo en una europa fuerte que de respuesta a los problemas actuales....

en Maria Teresa a les 09:14 del dia 24/06/2015 ha replicat...
Més petit que CATALUNYA és: DInamarca, Holanda, Luxemburg, Suïssa, I crec que no els hi va malament.
yo!
09/01/2013
18:41

Simplemente os equivocais aquellos que piensan que hacerse más pequeños, poner una frontera más hacer un estado más pequeño es la solución a nuestros problemas, yo no creo en los nacionalismos, no creo en el nacionalismo catalan, ni español, ni aleman........... tenemos que exigir una europa unida que empieze desde cero que dejemos de pensar en el yo pesemos en el nostros, ni fedaralismo ni independesntismo, yo creo en una europa fuerte que de respuesta a los problemas actuales....

A.noia
07/04/2013
04:01

M'ha agradat llegir aquest escrit. Està ben reflexionat i mostra molt bé l'opinió generalitzada de moltes persones que tenien més confiança en algun partit que ha anat cada cop més allunyant-se del pensament majoritàri de la gent. És normal que la gent abandoni jn grup on ja no clmparteix els ideals, encara que se sigui regidor o ministre. Us ho asseguro, per una persona com cal, és més important la pròpia dignitat, l'honor i la convicció en les seves idees que no pas seguir allà per cobrar.

[ Fer comentari ]

     

El teu comentari ...

La IP del teu ordinador és: 178.33.167.39  
Nom
Autentifica't amb facebook i el comentari es publicarà automàticament
Comentari
(màxim 500 caràcters!)
 
Quins caràcters hi veus?
 
>> Publicar comentari >>         
 

Juliol2017

DlDmDcDjDvDsDg
26272829300102
03040506070809
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31010203040506


Llegir més














acpg

acpg





  Un producte de:

www.aMartorell.com