«¿Te has preguntado cuántos muertos (juarenses) se necesitan para que tú consumas (en paz) un gramo de cocaína?», li escup la periodista navarra Judith Torrea a un milionari novaiorquès, en un moment del llibre. Torrea no s’ha guanyat el respecte i l’admiració de lectors i companys de professió per haver escalfat la cadira d’una redacció refregint teletips com hem fet molts; sinó perquè ja fa uns quants anys que és «enviada especial de Déu» a la ciutat més perillosa del món, la mexicana Ciudad Juárez, a la frontera amb els Estats Units. Juárez en la sombra (Aguilar, 2011) és una antologia de les cròniques que ha escrit des d'allà. Torrea descriu els danys col·laterals de l’anomenada «guerra contra el narcotràfic» del president mexicà Felipe Calderón, que té lloc enmig d’una lluita entre càrtels pel control del pas de la droga en el seu periple des de Colòmbia fins als consumidors nord-americans.

 

L’amor que aquesta periodista sent per Mèxic sumat a la seva vocació incandescent l’han convertit en un testimoni d’excepció per entendre què passa en aquest bell i castigat enclavament de la riba del Rio Bravo. Farta del glamour de la Nova York on exercia de reportera, fa uns quants anys que Torrea va decidir abandonar la ciutat dels gratacels, fer-se freelance i instal·lar-se a l’infern. Des de llavors fa escoltar la seva veu a través de col·laboracions en diversos mitjans i, sobretot, del seu blog, amb què va guanyar el Premio Ortega y Gasset de Periodismo Digital 2010: http://juarezenlasombra.blogspot.com

«Mi blog surgió de la necesidad de contar lo que sucede. Sin tener que esperar un editor. Sin autocensura», escriu Torrea, convençuda que el veritable periodisme, aquell que destapa realitats sagnants i està al costat de les víctimes d’abusos de tot tipus, segueix sent necessari. A l’única cosa que diu que li tem és a no fer allò que sent que ha de fer. «Su vida no son ni la tranquilidad ni la cobardía: lo que ella quiere es sentirse allí, ese peligro latente es el alimento espiritual de sus deseos (...) la aventura arriesgada de cambiar la suerte de los habitantes de su querida Juaritos», resumeix el periodista Juan Cruz al pròleg.

Morts, segrestos, extorsions

Torrea està especialitzada en narcotràfic, crim organitzat, pena de mort, immigració i política a la frontera de Mèxic amb Estats Units. Juárez en la sombra inclou cròniques escrites entre el novembre de 2009 i el gener de 2011, poblades per narcotraficants, policies, militars, criminals, forenses, treballadors de funeràries, membres de comissions governamentals ineficaces i, sobretot, víctimes anònimes a les què la reportera dóna veu. Drames personals enmig de la tragèdia de tot un país i d'una ciutat castigada que, malgrat tot, resisteix. D’aquí el subtítol del llibre: Crónicas de una ciudad que se resiste a morir.  

Amb tot, l’autora deixa clar que no tota la violència prové dels narcos. Que, cada vegada més, són les pròpies autoritats mexicanes les que pressionen els periodistes perquè no facin la seva feina. Un pressió que es fa efectiva amb violència més o menys velada, i que impedeix que surtin a la llum casos d’extorsió a la població, per part dels federals o de l’exèrcit. Apassionant i indispensable Judith Torrea. Perillosíssima i hipnòtica Ciudad Juárez... Ara ja saben quin llibre (me n’han regalat i n’he regalat d’altres) m’he comprat jo per Sant Jordi.