El diumenge 11 d’abril a les 12 del migdia, al Teatre EL FOMENT de Martorell, El Grup Xarxa us presenta aquest espectacle per TOTA LA FAMILIA. 

En Joan sense por és un espectacle multidisciplinar que combina el teatre de titelles amb el teatre musical; una creació lliure a partir del conte popular homònim, amb text i música originals. Existeixen nombroses versions d´aquesta rondalla: la popular italiana (Giovanni senza paura), la catalana recollida per Joan Amades (En Pere sense por), o la recollida pels germans Grimm (Història d’un que va marxar de casa seva per saber el que és la por), entre moltes altres. En tots els casos l’argument és molt semblant: un personatge inicia un viatge per descobrir el que és la por. El motiu, com passa en molts altres contes populars, és una al.legoria del pas de la infància a l’edat adulta però, en aquest cas, la característica principal del conte és que el viatge iniciàtic no acaba solucionant el problema del protagonista, sinó que la solució ve donada a mode d’epíleg de manera inesperada i aparentment anecdòtica. Així doncs, d´aquest conte se sobreentén que la por és un sentiment necessari que forma part de la maduresa i que les respostes només arriben quan un està preparat per entendre-les.

A partir d´aquesta idea, hem elaborat un text teatral nou que conserva l´essència de l’original però que s´alimenta dels referents actuals que poden tenir els nens d’ara. Per què serveix la por? Per què tenim por d’allò que no coneixem? Per què ens fa sentir malament tenir por? És millor ser prudent que passar-se de valent? Aquestes preguntes són el punt de partida de la nostra versió d’En Joan sense por. La por és una reacció natural i necessària per a la vida; és un mecanisme imprescindible que ens permet preveure i evitar situacions perilloses.

Ens acompanya al llarg de tota la vida i va adquirint diferents formes. Compendre tot això és el primer pas que ens permetrà conviure millor amb aquest sentiment.

 La música d’En Joan sense por és original del compositor i pianista Francesc Mora, i es podria descriure com un equilibri entre complexitat i simplicitat. Complexitat en la forma en que està pensada, com si es tractés d’una obra de música clàssica. Partint de dos o tres idees simples, aquestes van disfressant-se amb variacions, creant tota la resta de melodies.

Simplicitat en els temes, al servei de l’expressió teatral i fàcils de seguir i reconèixer. Austeritat també en la instrumentació: tres veus i piano. No obstant, la interpretació de la partitura requereix una bona dosi de virtuosisme tant pel piano com per les veus. En l’espectacle tot emergeix de l’interior del piano, com si es tractés d’un somni musical. De la mateixa manera, tota la música de l’espectacle està continguda com una llavor dins del primer tema de l’obra.

En definitiva, és una obra que atreurà al públic de totes les edats per les melodies clares i ritmes trepidants i, alhora, pel seu teixit temàtic i el diàleg entre música i teatre.