Més d’un centenar d’exalumnes de l’escola El Correa van participar, dissabte, en la cinquena trobada a la sala d’exposicions de ca n’Oliveras i van gaudir d’un berenar que cadascú va portar de casa. Els promotors de la trobada van obsequiar amb un mocador als assistents que, en cinc anys, han passat d’una vintena de persones a superar el centenar. L’esperit de l’antiga escola El Correa Wellington es manté viu. Com a mínim, cada any a finals de maig, més d’un centenar d’exalumnes del centre ho fan possible amb una trobada. Aquest dissabte va tenir lloc la cinquena edició on els assistents van poder tornar a veure’s, explicar anècdotes en un berenar distès a la sala d’exposicions de ca n’Oliveras. Josep Rodríguez, exalumne del centre i un dels impulsors de la trobada, explica que ja fa cinc anys que es troben els exalumnes fruit d’una iniciativa de l’Imma Jorba.

A l’inici, el centenar d’exalumnes van fer-se una fotografia per al record en un dels espais verds a l’entorn de ca n’Oliveras. Els organitzadors de la trobada van obsequiar als assistents amb un mocador que van lluir durant el berenar. Maria Dolors Milà, una de les organitzadores, explica que Ca n’Oliveras és un espai còmode i familiar per fer la trobada i remarca que el fet de retrobar-se és bonic.

El Correa és un dels centres educatius històrics del segle passat amb seu al barri de Can Carreras. Projectat per l’arquitecte Josep Lluís Sert, pare del racionalisme català, l’escola es va inaugurar l’any 1943. L’escola es va dir El Correa en honor al governador civil de l’època, Antonio Federico de Correa Wellington, qui va fer un donatiu de 50.000 pessetes per acabar-lo de construir. Posteriorment, l’escola va rebre el nom de Montserrat i actualment és la Secció Institut Martorell.