L’arquera martorellenca Lucía Ramos (2005) acumula més de 20 medalles en el seu palmarès i ha tancat la temporada amb una de plata al Campionat d’Espanya a l’aire lliure que ha tingut lloc a Madrid. Encara no té 16 anys, però s’ha convertit en una de les cares habituals dels estatals i les competicions catalanes. Integrant del Tir Arc Olesa, vol seguir creixent en una disciplina on va començar fa només quatre anys.

Com has viscut el Campionat d’Espanya amb què has tancat la temporada?

Per començar, ha estat estrany, molt diferent a la idea que jo tenia sobre un Campionat d’Espanya, però al final ha estat fàcil fer-ho bé. Durant les fases eliminatòries, sempre estàs al 50% de possibilitats de superar una fase o no, i guanyar la medalla sí que és complicat. Deixant de banda els efectes de la COVID-19, m’hi he sentit molt a gust. Les fletxes entraven bé, la tècnica l’estava seguint, passava les eliminatòries, tenia bona actitud i va ser una experiència que mai abans havia tingut. Vaig quedar molt satisfeta.

Assolir una medalla era l’objectiu?

Anava amb el pensament de fer el que pogués i, si guanyava una medalla, molt millor. Evidentment, tothom que hi va ho pensa, tothom vol guanyar una medalla, i la meva intenció també ho era.

Com es puntua, en una competició de tir amb arc?

Cadascú s’apunta a la seva categoria. En la fase prèvia, es fa una classificatòria que es divideix en 2 rounds, en què a cadascun d’ells la màxima puntuació és de 360 i la màxima, de 720. Aleshores, tires les fletxes (si tires al centre sumes 10, si tires fora és nul) i segons els punts que fas, et classifiques. En funció de les persones inscrites, es fa un accés directe o un tall, i a partir d’aquí emparellen els participants de dos en dos per a la fase eliminatòria.

És difícil entrenar el tir amb arc?

Sí, quan vaig començar no sabia que un arc es divideix en tantes parts, que té tants complements o que no es pot facturar a qualsevol lloc. Has d’estar federat amb un club i, a partir d’aquí, ja pots entrenar bé, perquè a casa no em puc muntar el parapet (el suport sobre el qual hi s’aguanta la diana on disparo) i anar a un club és molt millor.

La preparació física en aquest esport com és?

Influeix molt la manera en com tira cadascú, la tècnica que utilitza. En la meva preparació, em centro molt en la part superior del cos, però també faig un escalfament de les cames per tenir una preparació física més completa. Els arcs pesen entre dos i quatre quilos, i ens centrem en el que aguanta l’arc.

Quantes temporades fa que vas començar a guanyar medalles?

Va ser ara fa dos anys, en un Campionat d’Espanya de sala, a Langreo (Astúries), i no me l’esperava. Em vaig veure a la final, tothom animant-me, i per a la meva contrincant també era la seva primera vegada, i va ser molt emocionant.

Ja tenies experiències anteriors en altres campionats, oi?

Sí. Ara, la meva carrera és bastant completa i ja porto tres anys assistint a campionats nacionals i he guanyat medalles de campionats i lligues nacionals, de sala i a l’aire lliure. En total, 23 medalles (entre Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya i Lligues catalana, nacionals i campionats provincials) des del 2017, quan era infantil de segon any.

Tot i que ja has guanyat abans altres medalles, cadascuna té el seu gust especial?

Sí, fins i tot quan no la guanyes, suposa una recompensa al treball que fas. Quan guanyes la medalla és com fer un pas endavant en la teva carrera com a esportista. Cada medalla que guanyes la guardes i la recordes per alguna cosa en especial que has fet durant el campionat, totes són diferents.

Com va néixer l’opció de practicar tir amb arc?

No vaig començar aquí. Estava de vacances a Cantàbria i el meu pare va llegir un article on deia que prop del lloc on érem hi havia un club de tir amb arc. Em va proposar que anéssim a provar, li vaig dir que sí i tots dos li vam agafar el gust. Ens van ensenyar la base i, quan vam tornar de vacances, vam anar al Tir Arc Olesa i ja ens ho vam prendre més seriosament, ja no tant com a hobbie.

Compartir aficions amb el teu pare és especial?

Sí, havíem provat altres esports abans, però no m’agradaven. En el tir amb arc vam trobar una afició que compartim i que ens agrada molt.

Com has viscut la pandèmia?

A l’inici feia una rutina esportiva a casa, i després hi vaig muntar un parapet per entrenar-me. Feia vídeotrucades amb la Federació i el meu entrenador em corregia. Quan van obrir el club, el meu entrenador em va fer un pla d’entrenament.

Com es presenta el nou curs?

Ara toca la temporada de sala, però no sé del cert si la podrem fer o no, perquè en un espai tancat és més difícil. A més, hi ha un pla nacional de tecnificació al qual podria accedir si finalment el fan, però no sabem si el tiraran endavant o no.

T’hi vols dedicar professionalment?

Serà molt difícil que pugui fer-ho, així que tinc la intenció de dedicar-me als estudis de ciència (bioquímica o alguns estudis similars), perquè m’agrada molt. Òbviament, m’agradaria estar a l’equip nacional de tir amb arc.