Ortografia: 1. ToSSut com és, és poSSible que no deixi la caCera del sud d’ÀSia. 2. La capa d’oZó és diSSol molt de preSSa. 3. Enmig de la discuSSió, va comenÇar a reCitar un reguitZell d’insults. 4. A l’aSil només esmorZaven boCins de carbaSSa. 5. La MerCè va comprar dotZe llonZes de porc a la carniSSeria.
Gramàtica:1.És tan poruc que si VEIÉS una mosca, s’espantaria. 2. No hi he estat mai. No CONEC aquesta ciutat. 3.Quan li DONIS la factura, et pagarà. 4. Vosaltres no VEIEU les trampes que fan aquells dos. 5. No em FACIS riure.
Ortografia: 1. El to de la novel·la era massa solemne. 2. S’ha especialitzat en història religiosa. 3. Si es troba malament, que prengui til·la. 4. No és una aquarel·la, sinó una pintura a l’oli. 5. Aquella instal·lació era il·legal.
Gramàtica: l’immoble, l’handbol, la Haia, l’hortalissa, la invitació, l’illa, la urgència, el hippy, la efa, l’OCDE, l’assimilació, el iogurt.
Ortografia: Aquesta és una invitació a tots aquells que conserven encara un mínim de sensibilitat, que s'emocionen per les petites coses, que hi veuen més enllà del seu nas, que no defalleixen en la seva cursa personal. No és un cant fàcil a l'optimisme, o potser sí. Els que som de pagès ho veiem cada any, i no per això deixem de meravellar-nos cada primavera. Després d'un dur hivern, agreujat aquest cop per una sequera persistent, els cirerers han superat totes les adversitats i els més primerencs comencen a florir amb tota la seva força. Els és igual el que han passat en els últims mesos. Es preparen per donar el millor de si mateixos, el fruit. Bé faríem els humans de prendre exemple i deixar-nos de tot allò que ens angunieja. Sempre hi ha un demà que fa oblidar l'ahir.
Gramàtica:1. No m’agrada que vosaltres BEGUEU tant. 2. En Miquel s’ha DESPRÈS d’aquella calaixera antiga. 3. Jo l’any 1995 VAIG RECÓRRER Europa amb bicicleta. 4. Ara mateix els cigrons BULLEN a l’olla. 5. Hi hauria cabut si tu m’HAGUESSIS FET lloc.
Història de la llengua:Manel Milà i Fontanals:Renaixença; Jordi de Sant Jordi: Edat mitjana; Pere Calders: Postguerra; Rafael d’Amat, baró de Maldà: Decadència; Josep Vicenç Foix: Avantguardisme.
Puntuació: Econòmicament no tenia problemes. Una petita renda del cantó matern li assegurava un mínimum suficient per a viure. El seu treball de secretària en una casa d'exportacions on era ben considerada li permetia el benestar i una mica de luxe. Tenia dues o tres amigues que l'estimaven i amb les quals podia comptar. Per què el cor ferotgement exigia encara més?
Lèxic:Afanya't, que arribarem tard. Em fa la impressió que suspendré.La meva veïna ha parit. No t'hi capfiquis tant. M'és igual si em rebaixen el sou.M’ha deixat plantat.No en tinc ganes / No vull.Al meu pis no hi toca el sol.No em vaig adonar de res.No sé què fan avui a la televisió.
Ortografia: 1. No torcis el peu que faràs malbé el calçat. 2. Ahir vam assistir a un ball de disfresses. 3. Necessitem reposar una estona sota l’alzina. 4. Quina trencadissa! Tot és ple de trossos. 5. Has d’anar a la plaça a comprar cebes, enciams i cigrons. 6. En aquella estació hi havia tretze dipòsits. 7. Mira que no esquinci els llençols. 8. Si alces el cap, veuràs la mestressa com passa. 9. Després de l’arròs a la cassola, prendrem una tassa de cafè. 10. Han escurçat les sanefes i els sòcols.
Gramàtica:1. Trucarem a la Marta. 2. S’ha acostumat que li facin descompte. 3. Ahir al matí em vaig trobar la meva veïna. 4. Ho ha amagat en un racó de l’habitació. 5. La setmana passada no vaig anar a treballar. 6. Tothom col·labora en les feines de la casa.
Lèxic: no són correctes enfermetat, inalàmbric, llomillo, papeleta i portalàmpares.
2. Veig flors, i penso en tu. Faré portar-les / a tu pel dolç camí de cada dia; / que omplin d’aromes davant meu la via, / després a vora teu vindré a olorar-les.
Grat ens serà tenir-les davant nostre, / a l’hora de parlar de l’amor meu: / vers el gerro florit baixaré el rostre, / tot alçant els meus ulls al somrís teu.
Tu triaràs una poncella encesa, / al damunt del teu pit la clavaràs, / i, amb moviment de cígnia bellesa, / arquejant el teu coll l’oloraràs.
Al sentir l’alè tebi amb què la mulles, / al frec constant del teu bell rostre ardent, / la rosa adreçarà totes ses fulles / i es badarà desesperadament.
I encara em mig riuràs; mes quan me veges / de tu a la flor, mentre jugueu aixís,
moure l’esguard, guspirejant d’enveges, / fugirà en sec ton confiat somrís.
3. Una cosa és l'egoisme gran dels homes forts que aspiren al continuat enlairament de la seva individualitat i que tenen força de sobres per arrossegar cap amunt amb ella tot el que entorn es troba d'enlairable, menyspreant el que no vol seguir-los: aquest és l'egoisme dels herois que fan lliurement, alegrement, el bé d'altri de les sobres del seu bé; d'aquest egoisme neixen/naixen els pobles grans. Altra cosa és l'egoisme mesquí de la impotència, el dels homes que, no tenint prou força per a enlairar-se, esmercen sos febles braços en mantenir immòbil el nivell comú perquè ningú pugi més que ells: aquest és l'egoisme dels covards que fan tristament, hipòcritament, per por d'una sanció material o moral petrificada, el seu petit bé individual del que procuren restar del bé d'altri, del bé comú: d'aquest egoisme petit, n'hi ha molts pobles esmorteïts.
Ortografia: 1. Hem actuat hàbilment unint-nos al manifest. 2. Tothom estava malhumorat per la prohibició. 3. L’herba creixia a l’hort d’una forma exuberant. 4. Hem viscut en harmonia tot l’hivern. 5. Subhastaran els instruments de l’orquestra filharmònica. 6. Guardava l’ham a l’hivernacle. 7. L’orfe menjava ous i cacauets. 8. A l’Ermenegild li agrada molt l’orxata. 9. El Rin travessa la Renània. 10. Pel creixement harmònic de la humanitat.
Gramàtica: 1. No saps que divertida que va resultar la festa / com de divertida va resultar la festa. 2. Li van donar el que buscava / allò que buscava / les coses que buscava. 3. No sé dir que bo que era el sopar / El sopar era tan bo que no sé com dir-ho. 4. Només fa el que vol / allò que vol.
5. No van acceptar les decisions del consell/ el que es va decidir al consell / allò decidit al consell. 6. És el pitjor que podia passar-me./ És la pitjor cosa que podia passar-me./ No podia passar-me res pitjor. 7. Allò de marxar tan aviat no em sembla correcte./ Marxar tan aviat no em sembla correcte.
8. En Joan és d’allò més treballador / és de les persones més treballadores que he vist mai. 9. Pel que es veu ja no hi treballa./ Pel que sembla, ja no hi treballa. 10. La veritat és que no vaig saber què dir./ El que és cert és que no vaig saber què dir.
Repàs: Des de sempre [...] sempre hi ha hagut música [...] encara ben poc desenvolupat [...] paper preponderant i decisiu [...] D’ací ve la importància cabdal [...] de l’home no desenvolupat [...] sempre són quatre [...] . Això passa també [...] Si hem de fer una cursa [...] ens cansarem molt més [...] en bressolar un infant, en forjar un metall, etc.
Per poder pensar, per no passar per ull, perquè no sigui dit, per arribar al pot de la confitura, per compromís, perquè sí, per ressuscitar els vius i els morts, per casualitat, per no perdre el fil, perquè estava escrit, per embolicar la troca, per elevar un misto cremat en homenatge a la universal estrella apàtrida catalana, per elevar la temperatura, per participar-hi, per fugir-ne, per quatre pessetes, perquè no tinc cua, perquè algú bé hi ha de posar la cara i dir-ho, perquè si no no sé qui som ni què representem, perquè em foten crits, perquè m'estimen, per renegar de tot i de tothom, perquè tires la pedra i qui sap on va, perquè no pot ser, per fer-te companyia, per ara, per tota una sèrie de circumstàncies que no cal explicar, perquè ni el bosc ni l'asfalt no esborrin el camí de casa, per una mena d'insatisfacció universal, perquè he vist reflectits a un vidre els dits d'un vell que ballaven un instant damunt la porta quan entrava al menjador, perquè t'hi fixis, perquè no es pot enterrar la veritat, per escriure't i perquè tu me n'ensenyes, mira: llamp, llet, llit, llot, llum.
Ortografia: Li agradaVen molt les faVes. S’han reBentat les canonades. La muntanya és plena d’aVets. ABans el meu mòBil no funcionaVa. L’adVocat no duu corBata. M’ha picat una aBella al llaVi. El camió va Bolcar a la Vora del paVelló. Les Bigues de la taVerna eren Verdes. Tapa-ho amb una Bena. El meu caVall ja és V_ell.
Gramàtica:Després de la seva llarga reclusió hivernal, la tortuga del jardí ha donat senyals de vida.És possible que faci ja alguns dies que circuli; no me n’havia encara adonat.Veig com camina la closca llistada de groc per l’ombra que fan els testos d’hortènsies: treu un cap de rèptil bonari, una cua ridícula, fa anar les potes amb una lentitud ximploia i grotesca.Ignoro quin inventiu parasitari porta la tortuga a viure en la proximitat de l’home.
Ortografia: Per més que rumiïs, no podràs deduir les diferències entre els veïns. Aquelles flors grogues i llargues són diürètiques. Hi ha qui vol creure que el suïcidi és una heroïcitat. L’amor al proïsme contribuiria a la pau perpètua. Eren unes llengües molt antigues. El cruiximent guiava l’oïda. L’home del paraigua és egoista, traïdor i desagraït.
Marc social: 1: Tres (català, castellà i aranès/occità. 2: Sí, i l'Estat no pot exigir a l'administrat cap traducció al castellà. 3: Català i castellà; el seu coneixement s'acredita amb l'assoliment de l'ESO, amb altres certificats equivalents o amb una prova. 4: Com a mínim en català, segons la Llei 1/97 de Política Lingüística, cosa que no impedeix que també es puguin escriure en qualsevol altra llengua. 5: En la llengua que determini el client; si no en determina cap, o hi ha diferents clients que no es posen d'acord, aleshores s'han de fer en català.
1. Tinc la impreSSió que la RoSa Maria encara penSa en la discuSSió de diSSabte.
2. Durant els meSos de deSembre i gener, la MerCè viSitarà els païSos aSiàtics.
3. El ViCenÇ es va disfreSSar de pallaSSo i anava tot apedaÇat.
4. La metgeSSa és una dona andaluSa, amb els cabells arriSSats i de somriure dolÇ.
5. En aquell paiSatge tot era belleSa: les alZines, els oCells, les maSies...
Gramàtica:
1. Aquest matí el tribunal ha ABSOLT els acusats.
2. Durant tot el mes han estat TRAIENT la runa del pati.
3. Nois, ESTENEU els documents damunt la taula.
4. En Josep ahir no va venir, però potser VINDRÀ demà.
5. En aquesta entitat admetem tothom i no MENYSPREEM ningú.
6. Ens interessa que l’inspector no us RECONEGUI.
7. Si nosaltres VISQUÉSSIM més a prop d’aquí, no hauríem de matinar.
Lèxic:
El meu amic va arriesgar tot el seu capital en aquella empresa. (ARRISCAR)
Tenia que treballar al matí i també a la tarda. (HAVIA DE)
Ens passejàvem per les immediacions de l’església romànica d’Abrera. (ELS VOLTANTS)
Si vol sentar-se un moment, el notari arribarà de seguida. (ASSEURE'S / SEURE)
Cal que tothom s’enteri d’aquesta gran injustícia. (S'ASSABENTI / SÀPIGA)
Al barri el coneixien amb l’apodo del Carquinyoli. (EL MALNOM)
No l’havien incluït al cens electoral i no va poder votar. (INCLÒS)
La pluja d’ahir va deixar la carretera plena de batxes. (SOTS)
No podré acompanyar-te perquè vaig molt apretat de feina. (JUST)
Quan baixis al carrer, emporta’t la basura i deixa-la al contenidor. (BROSSA / LES ESCOMBRARIES)
1. Segurament obr_E_ la porta del d_A_vant perquè vol treur_E_ el gos a passejar.
2. L’Amade_U_, ass_E_gut en un tamb_O_ret de càn__m, contemplava la respl_E_ndor del sol entre les m_U_ntanyes.
3. A l’ass_E_mblea es van _A_valuar els av_A_ntatges de contractar un nou n_E_dador per a l’equip _E_mpordanès.
4. Els s_O_spirs de la jov_E_ aristòcrat_A_ no eren d’av_O_rriment, sinó d’_E_nyorança pel seu _E_stimat _E_scombriaire.
5. L’atlet_A_ r_O_manès va rebr_E_ el trofe_U_ de mans de l’_A_mbaixador h_O_ngarès.
Gramàtica:
1. La Carme EN llegeix a les seves filles.
2. Si us plau, talla-HI el pa.
3. Envia'LS aquest paquet / ELS envia aquest paquet.
4. Quan EN vinguis, porta aigua.
5. HO direm a les nenes.
6. En Pere L'és.
7. La meva filla HI creu.
Ortografia: 1. És un món ben complicat! 2. Ens va anar bé de menjar carn de be. 3. Què vols que li digui? 4. Diu que sí, que vol el joc. 5. Sec a terra prop del llit. 6. Vés pel carrer de dalt. 7. Un gos de pèl llarg. 8. Sí, ja t´ho he dit: estava fora de si.
Gramàtica: 1. pels. 2. per al. 3. per. 4. per. 5. per. 6. per a. 7. per a.